El problema dels ultres
Diu Joan Collet que l’Espanyol “tindrà un problema molt gran” si no expulsa l’agressor de dos aficionats que portaven una estelada. Jo corregiria el temps verbal. L’Espanyol ja té un problema, que comparteix amb tots els clubs que no han volgut, sabut o pogut expulsar dels estadis els responsables de comportaments intolerants i totalitaris.
L’empresari d’Argentona va dirigir el club del 2012 al 2016. Segurament és dels presidents periquitos que s’han significat més en matèria nacional –o el que ho ha fet més–, però tampoc va poder expulsar de Cornellà-el Prat els que agredeixen qui pensa diferent. Collet té raó quan diu que l’ambient a determinades zones de l’estadi és inaguantable i que expulsa de facto la pluralitat ideològica. I aquest fet –inqüestionable, en tinc testimonis directes– desemboca en la presa de Cornellà-el Prat per part dels incontrolats que no s’han volgut (o pogut, pels seus antecedents) sotmetre al control del club a la Grada Canito. I, un cop controlat l’estadi, no cal la violència física per anar-lo netejant dels altres. N’hi ha prou amb paraules i gestos intimidatoris. No ens confonguem, la caiguda d’abonats de l’Espanyol no es pot atribuir en exclusiva a aquesta qüestió, però tot hi ajuda.
Pocs clubs han tingut un president valent –o inconscient, segons com es miri– com Joan Laporta. Mai no se li podrà agrair prou la croada que va iniciar per fer fora del Camp Nou els Boixos Nois, tan totalitaris com els Brigadas Blanquiazules, el Frente Atlético, els Biris, els Ultras Sur... Laporta va assumir riscos fins i tot personals, però avui, a diferència de molts altres estadis, al Camp Nou hi conviuen estelades amb banderes espanyoles sense que hagin transcendit incidents rellevants.
“Que la pau social s’imposi a Catalunya i que les conseqüències de la situació política present quedin sempre allunyades del futbol i l’esport”, deia la nota del club que condemnava l’agressió i es comprometia a investigar-la. S’hi pot estar d’acord com a principi general, però l’exemple del Camp Nou i que la violència a Cornellà-el Prat s’amagui sempre rere la mateixa bandera (i no cal dir quina) confirmen que el problema no és la situació política –la mateixa en els dos escenaris–, sinó la presència o no de brètols amb actituds feixistes.