Explicacions
Sembla mentida com en poc més d’un mes pot canviar tant la trajectòria d’un equip. En només cinc partits l’Espanyol ha passat de ser segon a la classificació, a només tres punts del líder, a ser ara onzè a tretze punts del primer.
I encara més costen d’explicar els motius d’aquest canvi tan radical. Com pot ser que a primers de novembre aquell equip que enlluernava i sorprenia gratament tothom ara, a finals d’any, es trobi encallat i no hagi estat capaç de sumar cap més punt? Com s’entén que de ser l’únic equip que no havia perdut cap punt com a local al primer tram de la temporada, ara hagi perdut tres partits de forma consecutiva a casa?
O, quina explicació hi ha que només hagi marcat tres gols en els últims cinc partits i que n’hagi encaixat fins a quinze quan fa poc era un dels equips menys golejats de la categoria?
Sembla clar, però, que quan es passa d’un extrem a l’altre en tan poc marge de temps deu haver-hi més d’un motiu per explicar aquesta transformació, i difícilment ho podem centrar en un únic argument.
Des del vestidor els jugadors se senten preocupats però miren de treure-hi dramatisme. Creuen que no és ni qüestió de falta de caràcter, ni de mala mentalitat ni que s’hagin allunyat tant de l’estil de joc exhibit al començament de la lliga. Però el cert és que alguna cosa passa i que en un futbol en què els resultats ho són tot, si les victòries no arriben la pilota cada cop es va fent més grossa.
La crisi de resultats ha arribat en el moment més complicat del calendari davant d’una bona part de rivals de la part alta de la classificació. Ha coincidit també amb una baixada del nivell de joc i, sobretot, d’alguns dels jugadors que fins ara havien estat clau. Això ha fet entrar alguns dubtes i en algun partit l’equip ha abandonat en certa manera la filosofia de joc en la qual tant ha cregut. Algunes lesions de jugadors importants tampoc hi han ajudat i, de retruc, ara també és quan més s’ha notat que la plantilla necessita algun reforç més que a la pretemporada no es van fer pels motius que sigui.
Les coses, però, són com són. I ara a l’equip de Rubi li toca remar a contracorrent i demostrar que són capaços de retrobar el camí que tan bons resultats els va donar la primera part de la temporada.