Un problema que s’enquista
El FC Barcelona té un problema, i dels grossos, amb Samuel Umtiti. És evident que ni els responsables tècnics ni els mèdics del club blaugrana poden obligar-lo a operar-se, però sí que tenen tot el dret a dir-li que pensi en el bé col·lectiu de l’equip i també en el seu propi futur per exigir-li que posi una data límit a la seva dèria de continuar un tractament conservador que ja ha quedat comprovat que no acaba de funcionar. O si més no, que només es tracta d’un pedaç per anar tirant i no afrontar de cara que el problema al cartílag del seu genoll necessita cirurgia perquè, si no, les aturades per recuperar-se poden anar repetint-se contínuament. Umtiti només ha jugat un partit des del mes d’octubre. Va reaparèixer contra l’Atlético de Madrid al Wanda Metropolitano, però en l’entrenament previ al partit de Champions contra el PSV va tornar a sentir molèsties. I des d’aleshores no juga. Els metges li van tornar a recomanar que passés per la sala d’operacions, com ja van fer a l’inici de temporada, però Umtiti va tornar a negar-s’hi en rodó. La seva solució, anar cap a Doha per seguir un tractament conservador en un centre especialitzat.
Malgrat els esforços fets a Qatar, amb jornades intenses de feina, la millora continua sent insuficient. Diumenge se li va fer una valoració a la ciutat esportiva i els resultats són clars. No hi ha la més mínima seguretat que el seu genoll pugui aguantar tot el que queda de temporada. Però ni així Umtiti vol sotmetre’s a una operació. Una intransigència que sorprèn tenint en compte que el Barça va fer un esforç per renovar-li el contracte després d’unes dures i llargues negociacions malgrat saber que físicament existia aquest risc. Vist amb perspectiva, el club potser ha pecat de bonisme en la seva relació amb Umtiti, que durant tot el procés per ampliar el seu vincle va insinuar en més d’una ocasió que potser acabaria marxant. S’operi o no, amb el francès el Barça té un problema enquistat en l’eix de la defensa. Es pot assegurar que no hi haurà més contratemps si es fa l’artroscòpia que els metges li reclamen des de fa ja molt temps? La resposta és una incògnita. El Barça es pot trobar un cas similar al de Vermaelen, un futbolista amb qualitat per ser titular però que és de malfiar perquè té un físic de vidre. Seria aclaridor saber si amb Umtiti pot passar el mateix. Això recorda la temporada amb el Tata Martino, quan durant tot l’estiu es va parlar de l’arribada d’un central per la fragilitat de Carles Puyol en aquells temps però finalment es va desestimar. “El meu central es Puyol”, va afirmar, rotund, el tècnic argentí. I ja sabem com va acabar la història.
La baixa sine die d’Umtiti acompanyada de la nova lesió de Vermaelen ha comportat l’arribada de Jeison Murillo, cedit pel València. El colombià té experiència en la lliga espanyola i va deixar un bon record a l’Inter de Milà. El fitxatge d’un altre central era imprescindible perquè ni se sap quan tornarà Umtiti i de Vermaelen no te’n pots refiar. Era un risc massa elevat afrontar tot el que queda de curs amb només dos centrals, Piqué i Lenglet, i perquè el calendari en els pròxims mesos és dur. No ens enganyem, i potser al final de temporada els números em desmenteixen, però segur que els partits on participarà Murillo es podran comptar amb els dits d’una mà. La seva, però, és una incorporació preventiva pel que pugui passar en l’eix defensiu. Sort que a l’estiu es va encertar amb Lenglet.