Ara toca. És el moment. S’ha de triar el millor. El millor de tot. O el pitjor de tot si s’escau. Que ja se sap que hi ha gustos per a tothom. Tot allò que permeti fer-ne una llista llarga i atractiva apareixerà als mitjans de comunicació o a les xarxes. Va bé per badar i recordar. S’acaba l’any i el balanç s’ha de fer sí o sí. Del que sigui. O no semblaria que l’any s’acabés. Si toca l’esport hi ha material per escollir. Molt. De les frases més ocurrents dels esportistes, als títols guanyats, als gols fets si ens referim al futbol o a les jugades de tota mena de qualsevol esport o a les imatges més impactants i sorprenents passant per les gestes o els títols aconseguits. Sovint fa goig veure la tria de les millors fotos de l’esport. Són aspectes de grans esdeveniments arreu de món però que només el fotògraf llest i oportú ha sabut atrapar amb la seva estètica personal i intransferible. D’altres imatges potser no cal que siguin grans esdeveniments ni que les protagonitzin grans estrelles que segur que al mercat es cotitzen molt més i ocupen els millors espais, sinó que qualsevol detall permet valorar l’estat d’ànim dels esportistes o accions que mai ens hauríem pogut imaginar que s’havien viscut. Són imatges i sobretot moments que es recorden i es recordaran. Alguns per sempre. Aquests resums ens serveixen per apreciar i valorar àmbits de l’esport que mai, o ben poc, apareixen en els mitjans i ara en veure les imatges ens tornen a sorprendre. Algunes fotografies tenen l’atreviment i la qualitat de deixar-nos amb la boca oberta i embadalits per la força i contundència del que ha quedat atrapat per sempre. Un moment que es fa inoblidable. Espectacular. Esgarrifós. Sorprenent. Creïble... Que bonic i agraït és retratar la victòria i que dur, i no sé si agraït o no, és retratar la derrota. I això és l’esport. I la vida.

Els fotògrafs tenen una mirada generosa, atrevida o còmplice del que veuen. I més coses si voleu. Però també haurien de tenir un reconeixement de la seva feina que es va perdent, ja que sovint les seves fotografies són, per si soles, com la crònica del que escriu un parell de folis per dir el mateix... o una mica menys. I com qui no vol la cosa ells tenen el moment.