Murillo, l’home ‘normal’
El dia que es va saber el fitxatge de Murillo un periodista va preguntar a Valverde què espera del nou defensa colombià. Respecte al seu futbol, els totòlegs ja han sentenciat que té més estil Barça que el seu homòleg, Yerry Mina. Però el tècnic va fugir de tot estereotip: “Que sigui una persona normal.” Potser la resposta, per lògica, va passar per alt a la majoria. Però, malauradament, ens situa en un entorn en què el fet de “ser normal” comença a ser una virtut que deu escassejar entre tant postureig fora dels terrenys de joc. El futbol s’ha mercantilitzat i la separació entre vida privada i pública ja s’ha desdibuixat definitivament. Per això, ser normal deu ser un valor en alça o, en tot cas, preuat dins d’un vestidor.
Se’ns faria molt difícil definir què és la normalitat dins aquest entorn hipercomercialitzat. Entra dins la normalitat que la família Piqué passi un Nadal a Finlàndia d’allò més luxós i públic? Potser, si un té la seva cartera. És normal arribar tard a la feina però a l’hora de la veritat continuar sent un valor per a l’amo? Suposo, si quan surts al camp marques i amortitzes el que has arribat a costar. El concepte de la normalitat s’adequa a cada context personal o laboral, segons les condicions econòmiques i culturals de cadascú. És un concepte mutant, però gosaria pensar que Valverde tenia molt clar què volia dir: no vol excentricitats al vestidor. De fet, estic segur que el tècnic va llegir l’entrevista que Marca va fer a Messi per Nadal amb força tranquil·litat, pensant que la seva estrella combregava amb el seu concepte de normalitat: “Estimo el futbol, però la família està per sobre de tot.”
En aquests moments en què el brànding personal forma part de les preocupacions vitals dels jugadors, suposo que és d’agrair que el millor del món, Messi, entronitzi els valors familiars per sobre de qualssevol altres. De fet, potser trobaríem en la família, el clan, una de les normalitzats més transversals a la majoria de societats. No soc antropòleg, però entenc que realçar l’estima pels més pròxims acaba esdevenint, arreu, un punt de trobada comú per definir què entenem com “un bon noi”. També en la construcció de relats per part dels especialistes, l’associació d’una estrella amb el seu entorn més proper esdevé la manera més clara d’humanitzar-lo, de fer-lo normal. Iniesta, Xavi... i ara Messi.