AAnglaterra, en la Premier, es juga el dia de Sant Esteve, el que s’anomena el Boxing Day. Forma part de la tradició i la cultura del futbol britànic i és un dels fets diferencials respecte a la gran majoria del futbol europeu, que sí que frena l’activitat. Aquest folklore, però, és un focus de debat i diàleg que enfronta tots els estaments del football. Clubs, entrenadors, jugadors, federació, aficionats i televisions. La lluita entre mantenir la tradició i potenciar l’acte familiar o allunyar-se dels orígens i buscar el màxim rendiment esportiu, a la Premier, i a Europa.

Si tu en parles amb qualsevol entrenador, per exemple, et dirà que no parar per Nadal, que jugar per Sant Esteve, el 29 i el dia 1, és una bajanada que té conseqüències en el rendiment de l’equip. Més d’una vegada i de dues hem sentit l’argument, amb to britànic, que els equips anglesos no arriben lluny a Europa pel desgast que pateixen els seus futbolistes, especialment si ho comparem amb altres països. Resumint: que al març estan fosos, ja que no s’han aturat, a diferencia de LaLiga, el Calcio o la Bundesliga. I no els falta raó.

Però hi ha una altra mirada. Que potencia la figura de l’espectador. Aquelles ulleres que defensen que l’esport és un xou destinat als aficionats i que el joc, el partit, la competició, s’han de situar en funció dels interessos dels espectadors. A Anglaterra, per exemple, el partit del dia 26 és una tradició familiar. No hi ha gaire marge per als turistes i els camps s’omplen a vessar de famílies que volen veure el partit del seu equip en companyia. És una idea similar a l’NBA, que manté la lliga per aquestes dates. En el fons, el que vira respecte a l’anterior paràgraf és el subjecte. Si són els actors o són els espectadors.

Hi ha un parell de coses, però, que són evidents, i crec que aquí tots ens posarem d’acord. Primer, que els calendaris ja estan prou carregats. La discussió no va de si afegir més partits i desgast a la competició, on podríem convenir que li cal algun retoc i un cert buidatge. I segon, que hi ha certes dates inamovibles que formen part de l’ideari d’un país o d’una cultura en concret, i han de ser intocables per a tots.

Ara bé, a vegades hom mira certes tradicions com el Boxing Day amb gran enveja. No tant pel partit en si, sinó per la mirada sobre les coses que representa. Aquell futbol que encara és dels aficionats, en contraposició a aquell Camp Nou, convertit en un punt més de la guia turística, que celebrava els gols del Madrid en una supercopa del mes d’agost.