Futbol o atracció turística?

Tenir el millor juga­dor del món sobre la gespa com­porta haver de pagar peat­ges. Ser un club mediàtic que ha acon­se­guit mili­ons de fans arreu del pla­neta, també. De fet, el Camp Nou s’ha con­ver­tit en una atracció turística més de la ciu­tat de Bar­ce­lona. Hi ha alguns par­tits, com per exem­ple la super­copa d’Espa­nya, en què s’ha de pagar entrada perquè es juga en ple mes d’agost i el club ja compta que la majo­ria de socis tra­di­ci­o­nals estan de vacan­ces i apro­fita per fer calaix. Resul­tat? Les gra­des ple­nes de turis­tes, això sí, con­ve­ni­ent­ment abi­llats amb tota l’equi­pació del Barça com­prada hores abans. El camp del FC Bar­ce­lona no ha des­ta­cat mai per ser un estadi on el públic pres­si­oni el rival o canti him­nes sense parar com si fos la fi del món. De fet, aquest és un dels seus trets sin­gu­lars: l’afi­ci­o­nat està atent al par­tit. Aquest ambi­ent de tea­tre s’ha vol­gut cap­gi­rar amb la grada d’ani­mació, encara que el Camp Nou mai serà Anfi­eld ni els grups ani­ma­dors The Kop, una de les gra­des més famo­ses de l’estadi del Liver­pool. Resul­tat? Que molts socis ja ni es moles­ten a cri­dar, que per això tenim aquests joves tan ani­mats que can­ten, deuen pen­sar. Aquesta com­bi­nació implica que en molts par­tits l’ambi­ent és fred i pot arri­bar a pas­sar que quan el Barça marca un gol al Real Madrid et tro­bis que els espec­ta­dors del vol­tant et miren amb sim­pa­tia perquè en aquell moment ets tu qui s’ha con­ver­tit en tota una atracció turística.