Futbol o atracció turística?
Tenir el millor jugador del món sobre la gespa comporta haver de pagar peatges. Ser un club mediàtic que ha aconseguit milions de fans arreu del planeta, també. De fet, el Camp Nou s’ha convertit en una atracció turística més de la ciutat de Barcelona. Hi ha alguns partits, com per exemple la supercopa d’Espanya, en què s’ha de pagar entrada perquè es juga en ple mes d’agost i el club ja compta que la majoria de socis tradicionals estan de vacances i aprofita per fer calaix. Resultat? Les grades plenes de turistes, això sí, convenientment abillats amb tota l’equipació del Barça comprada hores abans. El camp del FC Barcelona no ha destacat mai per ser un estadi on el públic pressioni el rival o canti himnes sense parar com si fos la fi del món. De fet, aquest és un dels seus trets singulars: l’aficionat està atent al partit. Aquest ambient de teatre s’ha volgut capgirar amb la grada d’animació, encara que el Camp Nou mai serà Anfield ni els grups animadors The Kop, una de les grades més famoses de l’estadi del Liverpool. Resultat? Que molts socis ja ni es molesten a cridar, que per això tenim aquests joves tan animats que canten, deuen pensar. Aquesta combinació implica que en molts partits l’ambient és fred i pot arribar a passar que quan el Barça marca un gol al Real Madrid et trobis que els espectadors del voltant et miren amb simpatia perquè en aquell moment ets tu qui s’ha convertit en tota una atracció turística.