Desitjos per al nou any
Al 2019 li demano que ens deixi seguir gaudint del bo i millor de l’esport. Desitjo que l’esport, d’alt nivell o amateur, ens permeti oxigenar-nos del nostre dia a dia, de les preocupacions i dels neguits, i ens alegri els moments ja difícils, ens doni alegries que puguem compartir amb les amistats i la família. Però aquest és un desig molt genèric, ho admeto. Voleu que sigui més concreta? Doncs al 2019 li demano poder seguir gaudint de Leo Messi, el millor que he vist mai sobre un terreny de joc. Li demano que els equips catalans assoleixin els seus objectius sense grans patiments i que a Reus puguin pensar únicament en la pilota. I estaria bé que hi hagués algun català més a segona divisió. Lluny del futbol també tinc desitjos, com ara que els tres equips catalans de l’ACB mantinguin la bona dinàmica o que el Barça de Pascual torni a regnar a Europa i, qui ho sap, si el Fraikin Granollers pot donar-nos també una alegria. En tennis, m’agradaria que els millors tennistes del món estiguessin en plena forma, i en ciclisme, un Tour sense positius. En el món de la benzina també tinc desitjos, no patiu. Desitjo que Márquez i Lorenzo ens ofereixin gran duels, i vull que Valentino Rossi torni a guanyar. Una cursa, un mundial... el que calgui. I m’agradaria una victòria catalana al Dakar. Em deixeu somiar? I que algú presenti una mica de batalla a Hamilton a la Fórmula 1 també estaria bé. De fet, al 2019 només li demano que ens ho passem bé amb l’esport. Bon any a tothom.