Desitjos per al nou any

Al 2019 li demano que ens deixi seguir gau­dint del bo i millor de l’esport. Desitjo que l’esport, d’alt nivell o ama­teur, ens per­meti oxi­ge­nar-nos del nos­tre dia a dia, de les pre­o­cu­pa­ci­ons i dels neguits, i ens ale­gri els moments ja difícils, ens doni ale­gries que puguem com­par­tir amb les amis­tats i la família. Però aquest és un desig molt genèric, ho admeto. Voleu que sigui més con­creta? Doncs al 2019 li demano poder seguir gau­dint de Leo Messi, el millor que he vist mai sobre un ter­reny de joc. Li demano que els equips cata­lans asso­lei­xin els seus objec­tius sense grans pati­ments i que a Reus puguin pen­sar única­ment en la pilota. I esta­ria bé que hi hagués algun català més a segona divisió. Lluny del fut­bol també tinc desit­jos, com ara que els tres equips cata­lans de l’ACB man­tin­guin la bona dinàmica o que el Barça de Pas­cual torni a reg­nar a Europa i, qui ho sap, si el Fraikin Gra­no­llers pot donar-nos també una ale­gria. En ten­nis, m’agra­da­ria que els millors ten­nis­tes del món esti­gues­sin en plena forma, i en ciclisme, un Tour sense posi­tius. En el món de la ben­zina també tinc desit­jos, no patiu. Desitjo que Márquez i Lorenzo ens ofe­rei­xin gran duels, i vull que Valen­tino Rossi torni a gua­nyar. Una cursa, un mun­dial... el que cal­gui. I m’agra­da­ria una victòria cata­lana al Dakar. Em dei­xeu somiar? I que algú pre­senti una mica de bata­lla a Hamil­ton a la Fórmula 1 també esta­ria bé. De fet, al 2019 només li demano que ens ho pas­sem bé amb l’esport. Bon any a tot­hom.