Qualsevol professor de secundària sense llana al clatell sap que, com a tutor, amb un jove malcriat tindrà un niu de problemes; i més si es tracta d’un adolescent amb el ronyó cobert i sobresurt en alguna activitat física. La gestió d’una personalitat així és força complexa, perquè ni el context hi ajuda ni les conseqüències dels seus actes no semblen alterar les seves perspectives de futur. I si no fos prou, l’aparença d’impunitat amplia la disrupció grupal, perquè l’esquer dels triomfs contamina totes les estratègies. Tot plegat porta que, al final, sempre hi hagi un ring tant més o menys metafòric com habilitats tingui el docent per gestionar la pugna.

Fixem-nos com tant els negocis familiars devastats per la ingerència d’un hereu escampa com les empreses que se n’han anat en orris per culpa d’un executiu en cap o un CEO d’aquestes característiques ens ensenyen que els equips humans amb un individu clau més pendent del seu melic que d’enllaçar el colze arriben a la implosió per l’acumulació dels conflictes que provoca.

En un equip de futbol professional, la repercussió del problema és tan enorme, per les dimensions de l’espectacle informatiu i pel volum del negoci, que la gestió d’una criatura així sembla més complicada: els centenars de pàgines contractuals, amb els agents i les clàusules implicades, i la legislació laboral i esportiva només eviten la patacada si l’entrenador té ben aposentats els seus atributs en el camp de batalla.