Ernesto Valverde va encendre algunes alarmes durant les festes nadalenques perquè en una entrevista al canal oficial del club no es va expressar amb prou contundència sobre les seves intencions de cara al futur. I això, en una entitat com el Barça, va servir per iniciar un debat que molt possiblement es mantindrà fins que el tècnic no confirmi que seguirà la temporada opcional que apareix en el seu contracte o bé acaba ampliant el seu vincle amb el FC Barcelona per més anys. Cal recordar que Valverde va firmar per dues temporades amb opció a una tercera que quedava automàticament confirmada si alguna de les parts no diuen el contrari. Ara per ara, el club no té el més mínim dubte i vol que continuï aquest tercer any i, si pot ser, que acabi renovant. Enrere han quedat els dubtes expressats per alguns directius just després de l’eliminació de la Champions la temporada passada, a mans del Roma. El doblet i la bona situació de l’equip, líder destacat de la lliga i viu a Europa i en la copa del Rei, són arguments més que suficients per defensar que segueixi molts més anys dirigint l’equip. No volen que torni a passar com en anys anteriors i que la continuïtat de l’entrenador del primer equip es converteixi en un nou serial, com va passar amb Pep Guardiola i Luis Enrique.

Però què vol fer Valverde? Té ganes de completar aquesta tercera temporada i renovar? Sincerament, penso que segueix tenint dubtes, i d’aquí la seva resposta en l’entrevista i en l’última roda de premsa abans del partit contra el Getafe. Manté que la decisió correspon a dues parts i que aquestes estan en sintonia, però que en el món del futbol, i sobretot dels entrenadors, només els resultats determinen el seu futur. Valverde deixa per a més endavant la decisió sobre si complirà aquest tercer any. Interpreto que ho fa per diversos motius. Un és pel desgast que suposa entrenar un equip com el FC Barcelona. Amb tot el que ha aconseguit en la temporada i mitja que fa que és en el club blaugrana, en qualsevol altra entitat la seva continuïtat estaria fora de qualsevol dubte i la seva figura no estaria qüestionada de cap de les maneres. Però en el Barça ja se sap que això no és així. Constantment hi ha debats que fan que el desgast dels diferents entrenadors que ocupen la banqueta del Camp Nou sigui molt més elevat que no pas en un altre equip. Ha passat a tots, i Valverde no és cap excepció. Ha de conviure amb el debat de l’estil, el bon joc i també la confiança en els jugadors del planter. Tot això, sumat a la pressió que ja per si mateix es té en un equip que aspira a guanyar-ho tot, fa que la pressió del càrrec sigui brutal. I no s’ha d’oblidar que gestionar un vestidor farcit d’estrelles, cadascuna amb el seu ego, no és gens fàcil. Guardiola va aguantar quatre temporades i va marxar “per no prendre mal” i Luis Enrique n’hi va estar tres, també per decisió pròpia.

Valverde encara no en porta ni una i mitja, però ja està donant alguns símptomes que potser compleix amb la tercera i ho deixa estar, o que fins i tot en té prou amb dues. Veurem què passa fins a final de temporada, perquè segur que ell tampoc oblida que la temporada passada un sector de la junta li va perdre tant la confiança que fins i tot es van arribar a plantejar fer-lo fora si no es guanyava la copa del Rei. El que tan clar tenen ara alguns potser canvia per complet si l’equip no compleix amb totes les expectatives. Ja ho veurem.