L’efecte Solari
El Real Madrid no va. No anava amb Julen Lopetegui a la banqueta i tampoc va amb Santiago Solari. Potser és que no és problema d’entrenador. Normalment parlem de les llistes de desitjos dels equips, però aquests també tenen llistes de problemes i, si agaféssim la llista de problemes d’aquest Madrid, n’hi ha dos que segurament estarien en els primers llocs. Un és que ha guanyat tres Champions consecutives amb tots els efectes col·laterals que això té en una plantilla sense nous estímuls. L’altre és que ha perdut Cristiano Ronaldo, els seus 50 gols per temporada, la seva ambició i la seva capacitat d’aplanar el camí perquè una temporada fluixa s’acabi cantant el We are the Champions.
Com en tot el que passa al Real Madrid, al darrere apareix l’allargada ombra de Florentino Pérez. Com a president i director tècnic in pectore, va entomar l’adeu a la francesa de Zinedine Zidane, amb cara de pomes agres i les va pagar arrencant Lopetegui de la selecció a les portes del mundial. Deu jornades després, concretament després del 5-1 del Camp Nou, li va donar el passaport i va buscar un nou efecte Zidane, recorrent a Solari, el tècnic del Castella. El va rubricar poc després amb un contracte de tres temporades, perquè no hi hagués sospites d’interinitat, però no ha calgut completar la primera volta per saber que no passarà de l’estiu, si és que hi arriba.
Solari no ha fet reaccionar l’equip; tampoc l’ha fet jugar millor, i, naturalment, tampoc li ha donat el gol que no tenia. Florentino va decidir que podia deixar marxar CR7 sense fitxar perquè ja tenia Benzema i Bale, però l’equip blanc va perdre allò que donava sentit a la seva forma de jugar. L’equip de Lopetegui havia fet 13 gols en 10 partits i el de Solari n’ha fet 12 en 8; una mitjana ofensiva de zona mitja de la classificació. A Solari li hem d’atribuir la titularitat per decret de Courtois, la promoció fulgurant de Vinicius i la degradació d’Isco, mentre que Kross, Modric, Ramos, Marcelo, Marco Asensio, Benzema o Bale continuen en mode stand by. Lopetegui va deixar el Madrid a 7 punts del Barça i ara, que els de Valverde s’han posat una mica seriosos, ja estan a 10 punts. Això sí, “con dos cojones”, amb zero autocrítica i el Bernabéu cantant “Florentino, dimisión”.