Llambregada a la lliga

El Barça va com­plir els deu­res gua­nyant al difícil camp del Getafe (1-2). Conei­xia la pun­xada de l’Atlético, que havia per­dut dos punts al difícil camp del Sevi­lla i gràcies al magnífic gol de falta de Gri­ez­mann. Encara més sor­pre­nent, la des­feta a casa del Madrid con­tra la Real Soci­e­dad (0-2). Era una pressió afe­gida perquè en cas de gua­nyar el Barça es dis­tan­ci­ava. Ara porta cinc punts al segon i deu al Madrid (1) quan falta un par­tit, con­tra l’Eibar a casa, per aca­bar la pri­mera volta. El Barça, amb llums i ombres, va fer-ho gràcies a la seva pode­rosa fina­lit­zació, amb el gran gol de volea de Luis Suárez i el pri­mer obra de Messi, que va endreçar un dis­cret inici de par­tit. Va rea­parèixer Sergi Roberto en el lloc de Semedo que havia cobert amb escreix el late­ral dret. Piqué està en un gran moment i és el líder d’una defensa a la qual, en jugar amb tres mig­cam­pis­tes, li arri­ben els rivals amb més faci­li­tat. L’aposta de Val­verde per un gran tri­dent ofen­siu és la causa d’aquesta manca de con­trol però ben­vin­gut sigui si gua­nyes. Tenir Messi, Suárez i un Dembélé cada cop millor és un autèntic luxe, així com Cou­tinho, ara rele­gat a la ban­queta. Va tor­nar Art­hur al mig camp, jun­ta­ment amb Arturo Vidal, per donar-li con­trol de pilota, com­pe­ti­ti­vi­tat i experiència. Insis­teixo que és molt impor­tant que el ves­ti­dor esti­gui unit i sem­bla que Val­verde ho està acon­se­guint. Els que no juguen poden sen­tir-se rele­gats, però són pro­fes­si­o­nals i espe­rem que tin­guin opor­tu­ni­tats. Demà pos­si­ble­ment en veu­rem alguns a la copa.