El Barça va complir els deures guanyant al difícil camp del Getafe (1-2). Coneixia la punxada de l’Atlético, que havia perdut dos punts al difícil camp del Sevilla i gràcies al magnífic gol de falta de Griezmann. Encara més sorprenent, la desfeta a casa del Madrid contra la Real Sociedad (0-2). Era una pressió afegida perquè en cas de guanyar el Barça es distanciava. Ara porta cinc punts al segon i deu al Madrid (1) quan falta un partit, contra l’Eibar a casa, per acabar la primera volta. El Barça, amb llums i ombres, va fer-ho gràcies a la seva poderosa finalització, amb el gran gol de volea de Luis Suárez i el primer obra de Messi, que va endreçar un discret inici de partit. Va reaparèixer Sergi Roberto en el lloc de Semedo que havia cobert amb escreix el lateral dret. Piqué està en un gran moment i és el líder d’una defensa a la qual, en jugar amb tres migcampistes, li arriben els rivals amb més facilitat. L’aposta de Valverde per un gran trident ofensiu és la causa d’aquesta manca de control però benvingut sigui si guanyes. Tenir Messi, Suárez i un Dembélé cada cop millor és un autèntic luxe, així com Coutinho, ara relegat a la banqueta. Va tornar Arthur al mig camp, juntament amb Arturo Vidal, per donar-li control de pilota, competitivitat i experiència. Insisteixo que és molt important que el vestidor estigui unit i sembla que Valverde ho està aconseguint. Els que no juguen poden sentir-se relegats, però són professionals i esperem que tinguin oportunitats. Demà possiblement en veurem alguns a la copa.