Quan pagues 160 milions per un futbolista és evident que esperes que sigui un referent, una peça fonamental de l’equip, encara que ja tinguin la peça més important de totes. I tot i que Philippe Coutinho no ha acabat de demostrar tot el que pot oferir, el cert és que els últims mesos estan sent els més durs. Com va dir Jon Aspiazu, sí, Dembélé li ha passat al davant. Tot i els actes d’indisciplina, el rendiment del francès sobre la gespa ha estat molt millor que el del brasiler, especialment des que es va fer la lesió muscular contra l’Inter. Aquell va ser un punt de trencament després d’un molt bon inici de temporada, i l’inici del pitjor moment. Valverde no s’ha cansat de dir que Countiho “ens ha donat, ens dona i ens donarà molt” i hi estic d’acord, com també comparteixo la idea que qui vulgui ser titular s’ho ha de guanyar. Perquè Valverde ha demostrat, com a mínim amb Coutinho, que si ho mereix, juga. Contra el Llevant, però, el que més em va preocupar del brasiler no va ser el seu joc, tot i que no li va sortir res, sinó el seu posat al camp, capcot i sense esma. Per això vaig celebrar que contra l’Eibar, en un partit que segurament s’adequava més al joc de Dembélé, l’entrenador donés el lloc a Coutinho. Va ser una bona manera de demostrar-li la confiança. Perquè això també és gestionar un vestidor. Amb la titularitat de diumenge, Valverde s’assegura no deixar-se perdre un talent com el de Coutinho. I la resposta del brasiler va ser bona, cosa que em fa ser optimista de cara al futur.