Que s’ho haguessin pensat més bé
En les condicions vigents fins l’any passat, la pròxima copa ACB hauria tingut molt probablement tres representants catalans. La Penya i el Manresa no sortiran ara a queixar-se de la normativa que impedirà que un dels dos es classifiqui a com a vuitè de la fase regular al final de la primera volta de la lliga. Entre altres raons, perquè va ser la patronal –és a dir, els mateixos clubs– la que va votar que sí, que el millor equip de Madrid a banda dels blancs també tingués plaça en la competició que es jugarà a la capital del regne i que finançarà un govern autonòmic que, malgrat els casos de corrupció que l’han empastifat, continua tenint diners.
Però jo sí que tinc dret a protestar. No seria la primera vegada que un amfitrió jugués la copa sense haver acabat dels vuit primers. De fet, hi ha un consens que, amb pavellons grans per omplir, és positiu que l’equip local hi sigui. Però un. El plec de condicions d’aquesta edició ja fa posar les mans al cap. Admetre dos amfitrions classificats d’ofici en un torneig de vuit és tenir un 25% de possibilitats d’adulterar la competició, però encara hi ha un escenari pitjor, que lamentablement s’ha confirmat. L’amfitrió que no és el Madrid, és a dir, l’Estudiantes o el Fuenlabrada, pot classificar-se perfectament amb un balanç de 6-11, al llindar del descens. És indefensable en termes esportius, a canvi d’un benefici econòmic relatiu perquè és molt suposar que un equip que acaba la primera volta amb 6-11 haurà millorat tant en poc més d’un mes com per classificar-se per a semifinals en la copa. Però és clar, els clubs muts i a la gàbia, presoners d’un assentiment que van donar pensant, qui sap, si a ells no els tocaria el rebre.
En tot cas, Madrid ha obert la veda. Edicions futures de la copa que es facin a Vitòria tenen via lliure per exigir que a banda del Baskonia hi sigui el Guipúscoa o el Bilbao –que apunta a tornar a l’ACB–, o l’alternativa gallega –Breogán i Obradoiro–, canària –Herbalife i Iberostar– o fins i tot andalusa –Unicaja i Betis, que també va pel camí del retorn– garantint la presència dels seus dos equips. Ben pensat, potser convindria revisar el criteri de no demanar tornejos de copa a Catalunya. Seria la manera de garantir la presència de dos equips. O no, si casualment es tornés a canviar de criteri.