La revolució és al mercat

Arren­cada de cavall, atu­rada d’ase. Així es pot resu­mir la tra­jectòria de l’Espa­nyol en aquesta pri­mera volta. Les sen­sa­ci­ons tran­si­ten entre aquests dos pols antagònics i ara el camí fa bai­xada. Un des­cens que encara es fa més ver­ti­cal per la bonança d’inici de curs. Els bons resul­tats amb les magnífiques pres­ta­ci­ons de molts fut­bo­lis­tes i la gestió de Rubi van maqui­llar les limi­ta­ci­ons d’una plan­ti­lla pit­jor que la de l’any pas­sat. La ben­zina de certs pun­tals s’ha diluït i d’altres s’han lesi­o­nat. Així s’ha anat mas­te­gant la recent crisi de resul­tats que ha insu­flat dub­tes sobre el pro­jecte i apunta, cada cop amb més virulència, cap a la figura del tècnic mares­menc. Rubi ha sos­tin­gut la ins­ti­tució enmig de la crisi social per la pujada dels abo­na­ments i la plan­ti­lla li dona suport en els seus plan­te­ja­ments. Ara mateix l’única forma per millo­rar les pres­ta­ci­ons de l’equip és bus­car alguna peça en el mer­cat. Aquesta és la veri­ta­ble revo­lució que ha de per­se­guir el club fins al dia que es tan­qui la fines­tra de transac­ci­ons. És l’única via per millo­rar una plan­ti­lla coixa en diver­ses posi­ci­ons. Can­viar el direc­tor a mig metratge de la pel·lícula no farà millors els actors quan s’han acos­tu­mat a inter­pre­tar el seu paper d’una deter­mi­nada forma i se sen­ten còmodes en el seu rol. És fàcil pres­cin­dir de l’home que està a la ban­queta i seria un nou cop de volant al pro­jecte espor­tiu. La paciència té premi, però la grossa de Nadal, en versió peri­quita, es juga a les ofi­ci­nes i té aroma de noves incor­po­ra­ci­ons.