Un cop ja ha flotat en l’oceà de la rumorologia que al Barça li ha pogut passar pel cap fitxar Stuani, seria d’aplaudir que el club blaugrana, ràpid com és a demanar el cap de periodistes dissidents o programes irreverents, ho fos també a desmentir cap interès pel davanter uruguaià del Girona: “Hi ha línies vermelles sagrades i a un club amic això no li farem.” Un comunicat clar i català que faria entendre també que tota la cabòria és fruit de la premsa de Madrid, que sap quina nafra fa mal. No es pot sortir al tall de tot, però en aquest cas l’omissió projecta ombres en el món ideal on Barça i Girona són tan amics com els necessitem creure. La relació del club gironí amb el Manchester City el situa a l’altra banda de la ratlla que separa bons i dolents a ulls de la cúpula blaugrana, en un moment, a més, que al desitjat De Jong només li queden dos pètals: un és el City i l’altre no és el Barça, i això portes endins del Camp Nou fa ràbia i qui sap si ganes de descarregar-la contra qui tenen més a prop. Amb el rerefons, és clar, del partit de Miami, aquell que es jugarà el dia 27 a Montilivi després que Javier Tebas no se sortís amb la seva. Celebrar no veure els dos equips catalans plegats a la propaganda de la marca Espanya no és voler-los cap perjudici, i si tan bona era per a tots dos l’excursió, només me’ls imagino treballant junts per fer les Amèriques el curs que ve. No de la mà de l’ultradretà president de la LFP sinó passant-li per sobre, que pot haver-hi futbol sense Tebas però no n’hi haurà mai sense clubs. Més obvietats del món ideal.