La classificació del Girona per als quarts de final de copa després de l’emocionant partit de dimecres al camp de l’Atlético de Madrid (3-3), mereix una anàlisi més enllà del pur resultat i del valor innegable que té com a fita històrica del club. Perquè cal analitzar-ne el context en el qual es produeix i també posar el focus en les derivades que pot generar. Pel que fa al context, em remeto a l’argumentació apuntada a l’article “La fortalesa d’un grup” (L’Esportiu, 04/12/2018), on dibuixava com a pilars principals de la fortalesa de la plantilla l’enriquiment d’un model de joc arrelat i l’stakhanovisme físic i mental que s’ha filtrat en l’ADN del col·lectiu. Sobre aquest segon punt en vam tenir una nova clara demostració al Wanda. S’ha de tenir una mentalitat molt forta com a grup per sobreviure al bell mig del remolí en el qual es va trobar el Girona després de l’1-2, per entomar un 3-2 i per tenir la capacitat per elaborar la jugada de l’empat definitiu (3-3). Sí, es cert que en fases del partit (especialment durant la primera mitja hora) al Girona li va costar molt sortir jugant des de darrere i que no va ajustar amb la precisió necessària la pressió. Però durant el darrer quart d’hora del primer temps i fins al gol de Stuani (1-2, 58’) el Girona va trobar els camins per sortir associant-se des de darrere, amb una aportació descomunal de Valery i Porro. I aquí és on entra en joc el context, per explicar aquestes oscil·lacions durant un mateix partit que s’han produït en més d’una ocasió: el procés d’enriquiment, d’hibridació sobre el sistema heretat de Machín en el qual està treballant Eusebio és laboriós –fet que s’ha accentuat per les lesions– i necessita encara més temps per anar polint desajustos i fases de descompensacions. El mèrit d’Eusebio i la plantilla és que estan afrontant aquesta feina mantenint la competitivitat, assolint resultats i guanyant en versatilitat. Tot això, estan en procés de construcció. Per això, i ara ja parlant de derivades, la gesta del Wanda no es pot llegir com una foto fixa, sinó com un punt més en la línia ascendent d’un procés que, a més, com va dir el mateix Eusebio al final del partit, va rebre un reforç anímic brutal: perquè amb la gestió que va fer el tècnic amb les alineacions de l’eliminatòria, la fortalesa del grup encara s’ha fet més pètria.