No entrarem a discutir si Frenkie de Jong acabarà jugant al Barcelona o al PSG, o ves a saber si en un altre equip, com el Manchester City. O al Real Madrid, que darrerament sembla interessat en el futbolista. Això sí, ens aturarem a debatre per què el Barça no és capaç de seduir els grans jugadors perquè es vesteixin de blaugrana. Amb Griezmann, el club va fer el ridícul i amb De Jong, pel que sembla, està a punt de tornar-lo a fer.

La realitat del moment és que quan els representants del Barça surten del despatx a batallar amb la resta dels grans clubs del món l’adquisició d’un jugador top només tenen un argument diferencial: Leo Messi. Aquesta és l’única arma del Barcelona per convèncer els cracs. “Jugaràs amb Messi. Vens al Barça?”, expliquen que proposen. Faria bé el 10 a demanar un percentatge per cada jugador que contracta el club...

Donant per bo que el futur dels futbolistes ja fa temps que està en mans dels seus representants i que, per tant, els diners són molt prioritaris en la presa final de la decisió, el Barça hauria de reflexionar sobre per què la realitat és la que és i com pot organitzar-s’ho per trobar alternatives. Perquè, no ens n’oblidem, el Barça també paga molt bé! Vull dir que el jugador que ve a jugar aquí també es fa milionari! Per tant, en matèria de calés, el futbolista que vingui al Barcelona serà només uns milions menys milionari que si se’n va al PSG, per posar un exemple. No oblidem que el mateix club no para de comunicar per totes les vies possibles que és el que més ingressos té, gairebé 1.000 milions d’euros! 1.000 milions! És un club ric o no? Sobre la gestió d’aquests diners, avui no hi entrarem, però és evident que alguna cosa no acaba de girar rodona.

Tornem al poder de seducció del club. Més enllà de Messi, el Barça podria presumir de l’estil. Cas De Jong. “A veure, noi! On estaràs millor que en un club que ha respectat un estil determinat i que et convé per les teves característiques futbolístiques?” Claríssim, no? O potser no? Estem segurs que l’estil del joc del Barça actual marca la diferència en el moment que un jugador ha de prendre una decisió? Estem segurs que el projecte futbolístic de present i futur sedueix més que el que poden tenir el PSG, el Manchester City, el Juventus, el Bayern o qualsevol dels altres grans equips d’Europa? Estem segurs que el Barça ja no és un club guanyador diferent sinó un més, com tots els altres? Que cadascú respongui a aquestes qüestions. La realitat és que Griezmann no va venir al Barça per seguir a l’Atlético de Madrid (amb tots els respectes, no fotem, eh!) i que De Jong marxarà al PSG (no fotem, dues vegades!) o on vulgui.

La mediocritat sempre ataca en manada i fa l’efecte que alguna cosa passa a can Barça perquè el club hagi perdut els elements que l’han fet especial durant tants anys. Ni els grans ni els nens. Els joves destacats de veritat, les apostes del club durant anys –Jordi Mboula, Sergi Gómez, Eric Garcia, Adrià Bernabé, Pablo Moreno, Robert Navarro–, marxen per falta de projecte mentre els responsables del club, Josep Maria Bartomeu, com a president, i Pep Segura, com a màxima autoritat executiva del futbol, atribueixen als diners la causa de les fugides. No venen cracs i els aspirants a ser-ho marxen. Per diners. Com no podia ser d’una altra manera, arguments mediocres per amagar l’absència de projecte. Per als grans i per als nens.