Quan Dembélé es va lesionar diumenge i va ser substituït per Malcom se’m van acudir dos pensaments. El primer, el poc joc que van facilitar els companys a aquest jugador i, el segon, ¿com és que, vist el seu poc rendiment a les bandes, l’entrenador no l’ha provat com a substitut de Suárez, vist que el Barça s’ha quedat sense suplent per la marxa de Munir? Malcom és fornit, pot fixar un central i recordo un gol que va fer amb el cap en posició clara de 9. Si el resultat fos positiu potser ens podríem explicar el perquè del seu fitxatge apressat, com si fos una ganga, pagant una pila de milions per arrabassar-lo a darrera hora a la Roma, que és on havia d’anar a parar. Un pensa que els grans clubs quan fitxen han d’atendre, salvant que hi pugui haver raons amagades, tres condicionants afegits: el primer, la preocupació per mantenir l’equilibri financer que exigeix la UEFA; el segon, fer-ho per compensar els ingressos per traspàs que hagin tingut, no fos cas que un excés de beneficis els compliqués la tributació; i el tercer, amb l’entramat de comissions d’agents i comptes entre clubs, el de mantenir viu el negoci del futbol en què per qualsevol traspàs o acord cal convèncer voluntats de dues o tres bandes. Sobre el primer, la UEFA, precisament, ha publicat un informe posat al dia de les sancions –importants per la manca d’ingressos que representen– que per no complir normes financeres manté apartats de les competicions europees tant el Milan com el Galatasaray i fa advertiments a d’altres clubs.