L’escaladora taiwanesa Gigi Wu ha aparegut aquesta setmana als mitjans de comunicació per haver mort congelada al Mabolasi, el quart cim més alt de la seva illa (3.785 m). La notícia no tindria gaire més història –cada any deuen morir d’hipotèrmia desenes d’alpinistes a tot el món– si no fos per la particularitat que la víctima va perir únicament equipada amb un biquini. La finada tenia la dèria de fotografiar-se d’aquesta guisa en les seves ascensions i compartir les imatges a les xarxes socials, on comptava, com no pot ser de cap altra manera en algú que s’exposa lleuger de roba, amb un gran nombre de seguidors. Res a dir-hi, però el problema va venir quan, abillada amb tan minimalista uniforme, va caure dins una esquerda d’uns vint metres de la qual no podia sortir. Tot i que va poder avisar els serveis d’emergència, el mal temps no va permetre que els helicòpters que l’havien de salvar poguessin elevar-se. Els rescatadors van localitzar-la, a peu, 28 hores després de rebre l’avís. Van trobar el seu cos rígid com un bloc de marbre.

Cal dir que Gigi Wu tampoc no va inventar res. El guia de muntanya de la Rioja Simón Elías, resident a Chamonix, té una col·lecció de nus a dalt dels cims amb els quals assegura que podria fer un “arxiu històric”. “Soc molt de despullar-me des de petit, i va amb aquesta irreverència de ser antipàtic, una petita concessió per desafiar una mica les lleis imperants”, deia en una entrevista al Diario de Sevilla. Kilian Jornet també va revolucionar les xarxes socials quan, en una ascensió al Mont Blanc, muntanya que pujava pràcticament a diari quan vivia a Chamonix, va decidir fer-se una fotografia en pilota picada –això sí, tapant-se les vergonyes– per protestar contra la norma de dur material obligatori per pujar el cim més alt dels Alps. La imatge va fer furor i va ser imitada pels aficionats a la muntanya, que van penjar a Twitter les seves pròpies fotos despullats als cims.

Fa unes setmanes explicava en aquest espai que l’alpinisme és “un modus vivendi que configura una manera de ser i de veure el món. A la muntanya s’hi viu en un sentit ampli. També s’hi mor...” I també s’hi fornica, hi afegeixo ara. Fa uns anys, m’explicaven com un alpinista de fama internacional a qui vaig veure en una xerrada a Girona anava de bòlit buscant un preservatiu en un camp d’altitud de l’Everest perquè havia trobat una amant improvisada que s’avenia a fotre una clusca. Em pregunto, ara, com deu afectar l’altitud a les ereccions i el rendiment sexual... L’escalador Jim Bridwell i una companya d’escalada van sublimar les arts amatòries –donaria per a una ampliació del Kamasutra– acoblant-se penjats de les cordes en una paret de Yosemite, a centenars de metres del terra. El frenesí a què es van lliurar va acabar amb rescat.

A la muntanya s’hi fornica i s’hi lliga. O s’intenta. A vegades de forma sorprenent. Amb uns amics vam passar nit al refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca. L’endemà ens vam repartir en dues cordades per escalar la via Civís-Genís. En tornar, l’única noia del grup, que no era parella de cap dels amics, va trobar dintre les vambes que havia deixat al refugi una targeta amb el nom, el telèfon de contacte, l’ofici i la foto d’un escalador que l’havia clissada. I un missatge que l’animava a visitar-lo a la via on estava escalant amb el seu col·lega. Un professional. En vam fer broma. No ens ha dit mai si el va arribar a trucar.