Passen les jornades i el Barça es manté ferm en el lideratge de la lliga. Segueix mantenint un avantatge de cinc punts respecte de l’Atlético de Madrid, el seu gran rival en la lluita pel títol, i té l’etern rival a una distància brutal de deu punts, irrecuperable per als de Solari si tenim en compte que els de Valverde no afluixen i no donen símptomes de fer-ho, almenys prou perquè el Real Madrid els pugui atrapar. Totes les xifres que envolten el conjunt de Valverde no poden ser millors. El triomf contra el Girona a Montilivi va significar la vuitena victòria consecutiva en la lliga, el que suposa la millor ratxa del Barça amb l’actual tècnic a la banqueta. Ens hem de remuntar al 24 de novembre per trobar l’últim partit en què els blaugrana no van sumar els tres punts. I no va ser una derrota sinó un empat al Wanda Metropolitano contra l’Atlético, així que el resultat no va ser dolent del tot. L’equip fa gols i ara també n’encaixa pocs. El Barça transmet la sensació que ja ha agafat velocitat de creuer i que va amb el pilot automàtic directe cap a revalidar el campionat.

Però, i sense voluntat de posar aigua al vi, crec que l’equip necessita millorar per poder afrontar amb més garanties la propera eliminatòria de Champions contra l’Olympique de Lió i si s’escau a les properes que puguin arribar. Amb la llei del mínim esforç es pot sobreviure, i bé, en la lliga, però Europa no perdona. Caldrà donar més si no es vol fallar en el gran objectiu del Barça per a aquesta temporada, i que no es cap altre que tornar a aixecar l’orelluda. Així ho han reconegut en públic i en privat els jugadors. Només cal recordar el discurs de Leo Messi en la presentació oficial al Camp Nou. La trajectòria europea de l’equip fins ara es irreprotxable, però la lligueta no té res a veure amb el que ve a partir d’ara. En les eliminatòries qualsevol distracció et penalitza i no hi ha cap rival fàcil en aquesta fase de la competició. Els números ens presenten un Barça sòlid, competitiu i amb el seu millor jugador en plena ratxa golejadora. Tot semblen llums, però l’equip també segueix amagant algunes ombres preocupants si el que es vol es tornar a regnar al continent. O, si més no, arribar molt més lluny dels vuitens de final, on l’equip ha caigut en les últimes temporades.

Es va guanyar contra el Girona, sí, però el partit del Barça va ser molt i molt discret. Durant molts minuts semblava com si ja li anés bé viure de les rendes del gol matiner de Semedo i confiant en les mans de Ter Stegen i que Leo Messi en tindria alguna per sentenciar el duel, com així va ser. És positiu ser fort a les àrees però per guanyar la Champions cal alguna cosa més. Perquè potser el que va perdonar Stuani, altres davanters no ho faran, o simplement perquè potser Messi o Ter Stegen no tenen el dia i caldrà que tot l’equip estigui fi per poder ser competitiu. Recordem que Luis Suárez, letal en la lliga, no marca fora de casa a Europa des del 2015 i que ja veurem si Dembélé torna de la lesió amb la mateixa finor que havia ensenyat en els últims partits. I també caldrà que Coutinho es rebel·li d’una vegada per totes i torni a mostrar de tot el que és capaç perquè les seves actuacions segueixen sent decebedores a ulls de tots els barcelonistes, que n’esperen molt més.

El Barça s’ha de felicitar pel bon moment en la lliga, però sent conscient que necessita millorar per no tenir un ensurt en forma d’eliminació europea.