Dimecres el barcelonisme va gaudir d’una nit meravellosa. El partit davant el Sevilla va ser el millor exemple del que tot aficionat desitja experimentar; tensió, nervis, bon joc, molts gols, aturades espectaculars, un últim gol que és el contraatac perfecte. Una remuntada molt semblant a la que vam gaudir davant el PSG. Una nit màgica, de les que fan afició i ens recorden per què estimem tant aquest equip i aquests colors. Sí, va ser espectacular, però si en algun moment aixecàvem el cap es veia molt de ciment, massa forats. Una pena. Però, per què hi havia tants forats? Per què faltava tanta gent?

Potser la resposta és que alguns ja donaven la copa per perduda i la nit era massa freda per fer l’esforç. D’altra banda, a casa es veu molt bé el futbol per la televisió. Potser alguns van pensar que l’horari tampoc acompanyava i, després del partit d’anada, doncs s’ho podien estalviar, que l’endemà es treballa. Fins i tot vaig sentir dir que així expressaven el seu rebuig a la directiva. Per descomptat, hi ha també aquells que hi volien anar però per raons laborals, de salut o del que sigui no van poder, i només faltaria. Segurament em deixo algun motiu, ja m’ho direu. El fet és que hi havia una miqueta més de mitja entrada i si no fos pel gran partit i la grada d’animació, hauria sigut un espectacle una mica trist.

El barcelonisme ha de tenir sempre ganes d’anar al camp. Ha de tenir sempre la sensació que és part important del Barça i que l’equip sempre el necessita. Com és possible que amb el que estimem el Barça no anem a uns quarts de final de la copa (la competició fetitxe del Barça) davant el Sevilla i amb la necessitat de remuntar? Jo començaria per treballar alguns elements per part de la directiva: identificació i sentiment de pertinença, horaris dels partits, serveis i tracte amb les persones que van al camp i, per descomptat, molta i millor comunicació. Potser si ens hi posem les coses milloren i la gent hi participa més. Però tot això passa per entendre que el Barça i totes les seves estructures estan al servei del barcelonisme i que si el barcelonisme no va al camp, perdem tota l’essència i sentit del Barça. Una mica d’autocrítica tampoc ens aniria malament. Si volem que en uns anys el futbol es vegi només per ordinador i els camps siguin espais buits de gent i plens de publicitat on juguen 22 senyors amb els quals no ens identifiquem massa, no anem al camp. Si us plau, nosaltres som el Barça i depèn de nosaltres que així continuï.