Assalt al ‘Nou Camp’
Serà difícil de dir de Joan Rosell que “de fora vingueren que de casa ens tragueren”, perquè l’insigne servidor dels interessos espanyols sobre l’estructura catalana és com una esquerda a la paret de casa. Encimbellat per l’estratègia de la dreta de l’antiga Alianza Popular d’entrar, amb ell al capdavant, l’espanyolisme al Parlament de Catalunya el 1980 amb l’eslògan “Polítics fora. Arriba l’eficàcia”, l’ascensió d’aquest especialista a acomodar-se als consells d’administració va ser culminada per Rodolfo Martín Villa (governador civil de Barcelona, cap de Movimiento Nacional franquista, ministre de les clavegueres policials de la transició i sobre qui pesa una ordre internacional de recerca i captura per crims contra la humanitat) amb la presidència d’Enher, i empesa per altres prohoms semblants a les taules decisòries d’empreses tan influents en l’avenir del país com Siemens, Criteria-Caixa, Port Aventura, Aigües de Barcelona, i fins i tot en les d’aquelles que s’entortolliguen amb el seu imaginari, com Scalextric, on compartia l’accionariat amb la família Lara, propietària de la fabulosa fàbrica d’opinió estatal de l’Editorial Planeta.
En fi, que l’expresident del gremi que matava els advocats laboralistes dels nostres besavis, el Foment del Treball Nacional, un cop passat per la presidència dels empresaris d’Espanya, la CEOE, ha començat a fer campanya per aterrar al Camp Nou i presidir-li el Barça.