Als nazis també els agradava pujar muntanyes. Reforçar la idea de la superioritat de la raça ària amb ascensions èpiques a parets i cims mai escalats era un somni humit per al partit de Hitler. De fet, l’esport en general era tractat com un element propagandístic més al servei dels ideals nazis. Ho van ser, per exemple, els Jocs Olímpics de Berlín del 1936 i els panegírics que en va fer l’excel·lent, cal reconèixer-ho, cineasta Leni Riefenstahl, aficionada també a l’alpinisme i l’escalada. Els nazis ja van participar en la cursa per convertir-se en els primers a escalar la increïble cara nord de l’Eiger, als Alps suïssos. Van fracassar estrepitosament en l’intent que hi van fer el 1935 –els seus dos alpinistes van morir congelats–, però van reeixir el 1938 amb una cordada alemanya i una d’austríaca que van unir esforços per tenir èxit. També van fer els seus intents a l’Himàlaia, on van viatjar inicialment per dur a terme estudis antropològics a la recerca d’una suposada herència alemanya a les muntanyes del Tibet. Segons una teoria pseudocientífica, podria haver-hi un origen ari en aquest petit país ocupat per la Xina. Pura fantasia, òbviament.

Un d’aquests nazis aficionats a l’alpinisme, el belga Jan Buyse, va viure retirat des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al dia de la seva mort, el 2002, a Siurana. Ningú en coneixia la seva identitat autèntica, per bé que sempre havien circulat rumors no demostrats sobre la seva filiació política, fins que el periodista de Falset Toni Orensanz va revelar el seu secret en el llibre El nazi de Siurana (Ara Llibres). Una entrevista amb la seva vídua, Anita Salden, en la qual va saber que havia cremat les fotos del seu marit no relacionades amb la muntanya, el va motivar a estirar el fil d’aquells rumors que ell també coneixia. Orensanz va poder acreditar el passat nazi de Buyse, a qui no li devia costar gaire aconseguir la nacionalitat espanyola en el règim de Franco i convertir-se en Juan Buyse. Una conversió ben castissa. Buyse va néixer a Flandes i va ser membre de l’associació De Vlag, que tenia com a objectiu eliminar la resistència belga contra els nazis. També va ser confident de les Waffen SS, un cos de combat d’elit dirigit per Heinrich Himmler.

Buyse va establir-se a Siurana, un racó de món tranquil on va fer construir un xalet. Pocs llocs podien oferir-li la sensació d’aïllament i protecció com aquest petit municipi, situat a la cinglera sobre el pantà del mateix nom i que depèn de Cornudella de Montsant. Però els rumors circulaven entre els veïns de Siurana, o i més tenint en compte que, llevat de la gent que treballava per al matrimoni, ben pocs hi mantenien contacte. Buyse i la seva muller van viure en la tranquil·litat d’aquest indret, que s’ha fet mundialment famós en els cercles de l’escalada esportiva per les seves parets, i van dur a la pràctica la seva afició a les muntanyes. Buyse va escriure, fins i tot, la que encara és considerada la guia definitiva dels cims de més de tres mil metres dels Pirineus. Una gran contribució a l’excursionisme pirinenc que no pot amagar el seu passat al servei de la pitjor ideologia de la història de la humanitat.