Qüestió de supervivència
“La necessitat exigeix més que l’abundància.” Així va encetar Marcelo Bielsa una de les seves memorables rodes de premsa. L’entrenador argentí sempre deixava discursos profunds, a vegades massa carregosos, però didàctics de cap a peus. El que Bielsa volia dir és que quan tot funciona bé, tenim espai per a la relaxació. Quan la cosa rutlla, no importa si ens despistem una mica perquè estem en una inèrcia positiva que fa que tot encaixi. En canvi, quan estem ficats en una situació complicada, no val a badar. Qualsevol error es paga car. Un petit detall et pot condemnar al fracàs. Ja han passat vint-i-dues jornades de lliga i hi ha certes coses més o menys clares: el Barça segueix al capdavant amb puny de ferro, el Madrid està començant a trobar un bon nivell i el València ha ressuscitat d’entre les cendres. La part més emocionant, però, està més avall. Entre l’onzè (Llevant) i el divuitè (Rayo) hi ha només quatre punts de distància. És a dir, que entre la zona mitjana de la taula i el descens, vuit equips s’apilonen en només un partit i escaig de diferència. La bogeria absoluta.
Equips que han agafat una inèrcia tan negativa que han passat de mirar a Europa amb il·lusió a fer un cop d’ull al descens amb pànic. És el cas de l’Espanyol, que acumula només quatre punts dels últims trenta-tres possibles. Els recursos ofensius de Ferreyra i Wu Lei prometen millorar la dinàmica de l’equip blanc-i-blau. El Girona també passa per greus problemes de resultats. Ja acumula deu jornades sense sumar cap victòria, i això l’ha enviat directament a la part baixa de la classificació. A diferència de l’Espanyol, l’equip d’Eusebio no ha incorporat efectius en atac durant el mercat d’hivern, confiant-ho tot a l’instint golejador de Stuani, la recuperació del millor nivell de Portu i la irrupció dels joves valors de la casa, com ara Porro, Paik i Valery. També s’està complicant la vida el Valladolid, que veu com aquella solidesa defensiva que tenia s’està diluint. Hi ha dos transatlàntics a punt de naufragar: el Vila-real i el Celta estan immersos en una lluita que ningú esperava a causa dels problemes defensius que tenen. Altres han millorat des de fa algunes setmanes i somien en una salvació que fa algun temps semblava més llunyana. L’Athletic, el Leganés, el Rayo i un Osca que semblava sentenciat, han posat pebre a la part baixa. Hi ha la sensació que cada setmana hi ha partits vitals. Que cada enfrontament és una qüestió de supervivència.