Seria la millor jugada de la lliga espanyola. Fer realitat l’acord de Galícia, Euskadi i Catalunya per frenar el món trampós de Madrid en l’esport, dir prou a l’espoli polític i derrotar la dreta i extrema dreta, feixistes i nazis, en el seu intent de tornar cap a l’Espanya negra de sempre. La que té urticària en sentir parlar de llibertat i fa tuf d’Inquisició.

No s’entén com gallecs, bascos i catalans no s’adonen de l’immens poder que tenen. Facin números i quedaran sorpresos. No és intel·ligent cedir una bossa de milions d’euros a un fervent feixista, com no s’amaga de dir el mateix Tebas. El bo del cas és que en clubs de futbol catalans, bascos i gallecs hom veu accions que només beneficien els amos radicats a Madrid amb luxe i luxúria. Que ho preguntin a un tal Borrell, González o Aznar.

Sempre és en mal dia, com ahir a Bilbao, no potenciar la fraternal i necessària acció conjunta dels valors simbòlics de tres nacions collades per Espanya. Serà pel govern d’un PP neofranquista, o pels diners que suposa el concert econòmic, però que sàpiguen que si els repressors del 155 fessin això a Catalunya i no els aturéssim els següents serien ells. Euskadi i Galícia. Les nacions, els equips de futbol de Galeusca, hem d’ajudar els polítics en la lluita contra el garrot vil ideològic.

A La Manada i fàstic semblant, als violadors dels drets humans de dreta i esquerra espanyols els agrada ballar la conga judicial al ritme d’uns jutges dels quals ells mateixos afirmen que no es pot confiar en els seus veredictes ni imparcialitat. Per escrit afirmen que a Espanya no es pot tenir l’esperança d’una justícia equilibrada. Espanta pensar el que han fet o poden fer amb el futbol. Tant i tant a les seves mans. En el Madrid de la no justícia.