Opinió

Alternatives

Pràctica vella i gas­tada, aquesta de tapar la notícia amb una altra que actua com a cor­tina de fum. Hores abans del judici, Bar­to­meu enar­bo­rava la reti­rada de meda­lles al dic­ta­dor. Com si vingués d’un dia, quan han pas­sat qua­tre dècades des del traspàs d’aquell que, en efecte, ho va dei­xar tot lli­gat i ben lli­gat, segons com­pro­vem a diari. Bus­cava així certa com­pli­ci­tat amb els mili­ons de com­pa­tri­o­tes que no ens tra­iem la indig­nació de sobre patint aquest mun­tatge repres­siu. Picada d’ullet que no com­par­teix Car­do­ner, només atent a la seva ambició. De pas­sada, pre­te­nien tapar l’apa­rició d’una nove­tat més intri­gant: la petició d’un préstec de 140 mili­ons a fons vol­tor nord-ame­ri­cans. El préstec ja el pagarà qui sigui. Total, ells ja no hi seran. Aques­tes casu­a­li­tats no cauen ingènua­ment del cel i la mani­o­bra encara guarda més malícia. Pre­di­quen al desert aquells que pre­guen als experts un repàs a consciència dels comp­tes del Barça en exer­cici de trans­parència i salut democràtica. Fins i tot als pro­fans en la matèria, la immensa majo­ria, els hau­ria de sob­tar que tot marxi com la seda després de tant fit­xatge caríssim i tanta massa sala­rial dis­pa­rada. Ha de xocar per força amb el relat de color de rosa que els ges­tors pre­te­nen pin­tar-nos cada cop que par­len de números.

A banda del préstec i la fra­gi­li­tat de la bas­tida orga­nit­zada per tapar rea­li­tats, con­ti­nua el retard en l’arren­cada de l’Espai Barça, aquell brin­dis al sol que el bar­ce­lo­nisme va deci­dir recol­zar en referèndum sense saber ben bé què votava, temerària jugada que pot llas­tar el futur de l’enti­tat. Per quina raó reti­rar just ara meda­lles? Per quina raó con­ti­nuar enda­vant amb la irres­pon­sa­bi­li­tat d’esti­rar més el braç que la màniga en matèria econòmica, de per­pe­tuar aquesta fugida enda­vant que hau­ran d’afron­tar els hereus d’aquesta junta. Quin qua­dre dei­xa­ran: ocàs de Messi, estat d’ànim depres­siu en la parròquia, menys títols dels que podien obte­nir amb fide­li­tat al model i la caixa feta un poema. Ja que hi som, men­tre que fut­bo­lis­tes d’altres equips denun­cien la farsa del Suprem que només pretén escar­men­tar l’inde­pen­den­tisme, com és que aquí, en aquest ves­ti­dor blau­grana, no s’alça cap veu? Ni tan sols Piqué. No està el moment històric per a cíniques equi­distàncies, per man­te­nir la boca callada en bene­fici del negoci per­so­nal. Pot­ser viuen en un altre món, però els paguen la nòmina en català i la farsa és tan notòria que fins i tot Bar­to­meu es pot mullar tit­llant el judici d’injust. Però no, els fut­bo­lis­tes del Barça deuen pre­fe­rir la con­dició de còmpli­ces per inacció en aquest històric abús de poder. I, l’última d’una set­mana moguda, reno­ven Val­verde. No és cap bona notícia, que consti. Dos anys més empa­rats en el fet que així ho desitja el ves­ti­dor, per rati­fi­car qui mana real­ment. Dues tem­po­ra­des més de des­trucció del model, sense jugar a res, sense pro­mo­ci­o­nar el plan­ter, amb Pau­lin­hos i Vidals, apro­fun­dint en les carències. Cos­tarà refer el que han des­fet, pagar la mun­ta­nya de fac­tu­res de tota mena. I més encara si el bar­ce­lo­nisme con­ti­nua tan pas­siu com fins avui. Cri­ti­car el pano­rama també implica accep­tar que no cos­ta­ria tro­bar alter­na­ti­ves vàlides. Exis­tei­xen. No cal quei­xar-se dels crítics, sinó exi­gir que els medi­o­cres dei­xin el timó. Lamen­teu-vos als autèntics res­pon­sa­bles de no arri­bar on voldríem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)