El futbol és un esport que té tants de matisos que les possibilitats són infinites. A molts els agrada el futbol de possessió i fer de la paciència una gran virtut, tot esperant el moment ideal per atacar la porteria rival. D’altres prefereixen passar gran part del temps defensant-se en camp propi i esperar una recuperació de pilota per encetar un contraatac frenètic. Els amants del futbol directe diran que la manera més ràpida és tirar una pilotada llarga i lluitar en el joc aeri. Totes les idees són vàlides, per això el futbol és un esport tan estimat per la gent. Per tal de posar en pràctica una idea, els entrenadors trien un esquema de joc que els ajudi a executar la seva estratègia. A la lliga espanyola, en la història recent, sempre s’ha fet servir un dibuix tàctic amb quatre defenses com a base. La temporada passada, però, va irrompre a l’elit un entrenador revolucionari que va portar l’esquema de tres centrals i dos carrilers a les bandes. Amb aquesta convicció, Pablo Machín va portar el Girona a la primera divisió en una fita històrica. Amb aquest sistema, nou dels onze jugadors estan sempre al carril central del camp. Estàs més protegit en el joc directe i aconsegueixes guanyar més segones accions perquè hi tens més futbolistes per dins. Aquesta temporada, a la lliga són molts els equips que han fet servir aquest sistema en alguna ocasió. Fins i tot el Barça i el Madrid l’han utilitzat quan han tingut baixes importants. Els blaugrana ho van fer a camp del Llevant i els blancs al camp del Betis. Ambdós van guanyar els seus partits. Lògicament, Pablo Machín continua amb aquesta disposició ara al Sevilla, i el seu rival ciutadà, el Betis, també el fa servir des del gener passat quan així ho va decidir Quique Setién. El Girona, ara amb Eusebio a la banqueta, va continuar l’inèrcia de les temporades anteriors. Els jugadors estaven còmodes amb aquests tres centrals i dos carrilers, però les baixes importants patides a les bandes van debilitar l’equip. Diumenge al Bernabéu, Eusebio va jugar amb quatre defenses i es va endur els tres punts. Veurem si repeteix aquesta idea després del gran resultat que va donar. En tota aquesta idea tàctica, hi ha una tendència molt estesa: equips de la zona baixa que han modificat els seus sistemes per protegir millor la seva porteria. El Leganés de Pellegrino encaixava molts gols en contra i, per a tallar aquesta allau, el tècnic argentí ha variat el sistema i ara els cinc defenses no els modifica gairebé mai. L’Osca de Francisco, que és cuer, també ha posat un defensa més a les seves alineacions per tal de no patir al darrere. El cas més clar és el de Calleja al Vila-real. Acomiadat abans de Nadal, ha tornat fa tres setmanes a la banqueta grogueta i ha girat totalment les seves idees, sacrificant brillantor per guanyar seguretat amb una línia de cinc en defensa que està ajudant a deixar la porteria a zero en molts de partits. També ha optat per aquesta opció Míchel al Rayo Vallecano. Aprofitant la verticalitat d’Advíncula a un costat i del penedesenc Alex Moreno a l’altre, els aprofita com a carrilers, posant tres defenses més per cobrir l’esquena. No tinc clar si és una solució d’emergència o comença una nova tendència tàctica a la lliga. El que és clar és que jugar amb cinc defenses és moda.