Parlem del 9?
Potser el moment pot semblar inoportú, però fa l’efecte que el debat és més còmode en temps de bonança que no de crisi. El 0-3 de dimecres al Bernabéu deixa el Barça en una situació idíl·lica. Els gols de Luis Suárez i de Varane, en pròpia porta (però amb l’uruguaià, darrere del defensa madridista, amb la canya a punt), afegeixen una nit de glòria més a la recent història dels clàssics. Quan Valverde va dissenyar la temporada segur que somniava arribar a l’1 de març classificat per a la final de la copa, viu a Europa i líder en la lliga. Així doncs, matisos al marge, oli en un llum.
Curiosament, però, no fa gaire que el barcelonisme va exhibir mostres de preocupació per la relació de l’equip amb el gol. Per no remenar gaire més, a Lió el Barça va xutar 25 vegades i va tancar el partit amb un 0-0 preocupant. Les mancances en la creació fan endarrerir Messi de manera continuada, així que, allunyat de l’àrea, la porteria rival pateix menys. En aquest sentit, Luis Suárez guanya protagonisme per la definició però, com s’ha observat últimament, els 32 anys i, sobretot, l’estat del seu genoll estan limitant les seves actuacions. Per desgràcia dels culers, ha arribat un moment que el rendiment del davanter blaugrana obliga el club a pensar en el futur. Perquè la vida del Barça sense els gols de Suárez és molt dura. No és normal que faci tres anys que no marca lluny del Camp Nou, en Champions, i potser per aquí podem començar a explicar-nos els resultats de l’equip en aquesta competició. El Barça i el gol. En aquesta línia, només cal mirar el present del Real Madrid per entendre les dificultats que el club blaugrana es trobarà en el futur.
No hi ha dubte que la victòria de dimecres del Barcelona a Madrid es basa en la diferència de contundència en les àrees. Benzema, Vinícius i Lucas Vázquez van tenir bones oportunitats però no les van aprofitar. Un dia més, el Bernabéu va pensar en Cristiano Ronaldo. I el barcelonisme, també. Aquest cop, Suárez va anotar en el primer xut del Barça entre pals i va fer el 0-3 en la segona rematada contra la porteria de Keylor Navas. O sigui, com que Varane va marcar en la porteria equivocada caldrà concloure que l’equip de Valverde, a diferència de Lió, va fer més gols que rematades. Aquest cop va sortir cara. Veurem demà. La particular situació –edat i estat físic– de Suárez no li permet somriure gaire quan ha de jugar tres partits en vuit dies i, amb perdó, el recanvi que la secretaria tècnica ha preparat per a ell, Prince Boateng, és una autèntica broma. Així que, per nassos, Suárez ha de jugar.
La recerca del 9 és prioritària. L’uruguaià és un futbolista fantàstic, encara amb recorregut blaugrana. Fins i tot, diríem, d’obligada presència en els grans partits que plantegi la temporada. Suárez és voraç, treballador i golejador, i a més, és –amb Jordi Alba– el complement favorit de Leo Messi. Trobar un davanter centre titular –repetim, titular– no és jubilar l’actual 9, sinó permetre-li un final de carrera amb tant d’èxit com la brillant trajectòria que ha exhibit fins avui. I com que la Masia no té un 9 per ser titular del primer equip, caldrà gastar-se els diners i trobar un futbolista que garanteixi gols. I toca encertar-la... o encertar-la. Perquè si no, tocarà patir... o patir.
Als peus de Piqué, un cop més
El jugador va demanar més atenció dels mitjans espanyols al judici de la vergonya que al VAR. Fa pena veure segons quin tractament s’està fent de totes dues qüestions. País de pandereta. Tenim pressa.