Luis Enrique Martínez és un entrenador que no es casa amb ningú. Quan es va fer càrrec de la disciplina del Barça, no va tenir cap problema a donar un gir a l’estil culer. El futbol de vertigen, de transicions ràpides, de partits de ritme alt va suposar un impacte dins l’entorn culer que el tècnic asturià va dissipar a còpia de títols. Ara que està al càrrec de la selecció espanyola de futbol, vol posar el seu segell propi. Des que es va assolir la triple corona d’Eurocopa, mundial i Eurocopa, la selecció espanyola ha encadenat un desencís darrere l’altre. Primer de tot, la copa del món del Brasil al 2014, en què l’equip va caure a la primera ronda després d’un partit inaugural en què Holanda va golejar en un partit històric. Més endavant, a l’Eurocopa de 2016, en què Itàlia va exhibir-se als vuitens de final en el que va suposar l’últim partit a la banqueta de Vicente del Bosque. Aleshores va arribar Julen Lopetegui per posar una mica d’ordre. Durant la fase de classificació cap al passat mundial de Rússia 2018, la selecció espanyola va ser una piconadora. Joc fluid, arribades constants, futbolistes en bon estat i pluja de gols. La cosa, però, es va torçar quan, a dos dies per començar el campionat, l’entrenador és fulminantment acomiadat a causa del seu fitxatge pel Madrid. Una copa del món nefasta amb Hierro a la banqueta i sant tornem-hi. Luis Enrique va arribar, carregat d’il·lusió, però en el seu primer gran repte la cosa no ha anat gens bé. Eliminats de la fase final de la UEFA Nations League, ara és moment d’afrontar la fase classificatòria per a la següent Eurocopa. Els primers rivals seran Malta i Noruega, amb la qual cosa es pressuposa que són rivals de menor nivell per provar coses noves. La nova convocatòria porta algunes cares noves molt interessants, totes elles sota un mateix denominador: la meritocràcia. És a dir, tant se val l’equip d’on vingui o l’experiència internacional acumulada: el jugador que està en forma, és reclamat pel seleccionador.

Jesús Navas, la fletxa sevillana, tornarà a vestit la samarreta vermella després de molt temps sense fer-ho. L’acompanyarà un company d’equip, Sergi Gómez, que s’ha guanyat la internacionalitat gràcies al seu rendiment defensiu. Repeteix Mario Hermoso, el central esquerrà de l’Espanyol, qui s’ha guanyat definitivament la confiança de Lucho. També està a la llista Dani Parejo, un futbolista amb una qualitat i una visió de joc d’altíssim nivell que el converteixen en el líder d’un València que encara és viu en tres competicions. Sergio Canales està excel·lint al Betis. El migcampista càntabre ha hagut de superar diverses lesions greus per trobar la seva millor versió. La bomba d’aquesta convocatòria ha estat, sens dubte, la de Jaime Mata, l’exfutbolista del Lleida i del Girona. En el seu debut a primera divisió, acumula tretze gols i sis assistències que han dut el Getafe a somiar disputar la Champions la temporada vinent. Algunes veus crítiques diuen que anar a la selecció espanyola cada cop costa menys. Que hi van futbolistes que fa deu anys ni tan sols estarien a prop de ser-hi, perquè el nivell llavors era més alt. El que és segur és que el seleccionador està complint una de les seves màximes com a entrenador: donar premi a aquells jugadors que demostren millor rendiment. És la meritocràcia de Luis Enrique.