Pel gran públic, Emmanuel Amunike és recordat com un futbolista africà que va jugar al Barça a final de la dècada dels 90 sense brillar gaire, però la historia d’Amunike és molt més profunda que l’estereotip que s’ha creat al seu voltant. Les seves grans actuacions a l’Sporting Club de Portugal i, sobretot, en el mundial dels EUA el 1994 van fer que la seva popularitat augmentés. Un extrem ràpid, veloç i amb la capacitat de marcar gols en moments molt importants. Va ser l’autor del gol decisiu de la seva selecció, Nigèria, en la final de la copa d’Àfrica del 1994 que les Súper Àguiles es van endur. No content amb això, Amunike en volia més. En la final dels Jocs Olímpics del 1996, Nigèria i l’Argentina s’havien d’enfrontar, tot buscant la medalla d’or. Davant de gairebé 90.000 espectadors a l’estadi de Stanford (Geòrgia, Estats Units), Amunike va marcar dos gols que van donar la victòria a la seva selecció en un dia màgic. Aleshores, el Barça el va fitxar, sempre sota la sospita d’una possible lesió que no deixava que l’acord es tanqués definitivament. Tot i passar cinc temporades a can Barça (1996-2000), Emmanuel Amunike mai no va trobar el seu lloc dins l’equip per culpa de les lesions i de la falta de continuïtat. Només un gol, a Las Gaunas, és el pobre bagatge golejador del nigerià com a blaugrana. Tot i això, va recollir un reguitzell de títols molt importants. Un cop penjades les botes, Amunike va decidir que era el torn de viure el futbol des de les banquetes. La Federació Nigeriana de Futbol (NFF) va encarregar-li la missió de transmetre tota la seva experiència als joves talents de la selecció sub-17.

Amb una fornada de futbolistes emergents com ara Nwakali (Arsenal) Oshimen (Wolsfburg) i Samuel Chukwueze (Vila-real), la selecció nigeriana va ser campiona del món júnior el 2015. El primer èxit d’Amunike a les banquetes.

Ara és seleccionador de l’equip absolut de Tanzània, amb el qual s’ha classificat per jugar una copa d’Àfrica després de gairebé trenta anys, amb un estil de joc molt vistós. Als Taifa Stars, com es fa anomenar la selecció tanzana, els agrada jugar la pilota, trobar espais i, sobretot, arribar amb molta gent a l’àrea rival. Aquest estiu, Amunike tindrà la possibilitat de dirigir una selecció nacional en un torneig de màxim nivell com és la copa d’Àfrica (Egipte, del 21 de juny al 19 de juliol). Una competició que, per primera vegada en la seva història, tindrà 24 seleccions. Madagascar, Burundi o Mauritània debutaran en la màxima competició africana. També hi haurà gegants com ara l’Egipte de Salah, el Senegal de Mané, el Marroc de Ziyech, la Nigèria d’Ighalo, el Camerun d’Onana o la Costa d’Ivori de Zaha, en un torneig que s’ha hagut de traslladar al país de les piràmides a corre-cuita perquè al Camerun no tenien les infraestructures preparades i, en un plànol més humanitari, hi ha un conflicte bèl·lic obert a l’Ambazònia, la regió anglòfona de tradicions nigerianes que està en territori camerunès. Emmanuel Amunike afrontarà un repte molt bonic amb Tanzània. Un tècnic que està començant la seva carrera a les banquetes i que està deixant la seva empremta a còpia de resultats i de bon futbol.