Finlàndia té un passat molt gloriós en l’atletisme. Els seus corredors de fons van dominar les primeres dècades del segle XX, amb Hannes Kolehmainen –quatre ors or i dues plates olímpiques–, Ville Ritola –cinc ors i dues plates– i, sobretot, Paavo Nurmi –nou ors i tres plates– com a principals estrelles. De fet, els primers èxits de Kolehmainen, en els Jocs del 1912, els va aconseguir sota bandera russa, perquè el Gran Ducat de Finlàndia formava part de l’imperi rus, ja que Finlàndia no va aconseguir la independència fins al 1917. Paavo Nurmi va ser desqualificat per professionalisme el 1932 i el 1952 va entrar la torxa a l’estadi en la cerimònia d’inauguració dels Jocs d’Hèlsinki i la va passar a Kolehmainen, que va ser qui va encendre el foc. Just davant de la porta de l’estadi s’hi va instal·lar, el 1925, una estàtua de Nurmi amb la qual Finlàndia va voler homenatjar el seu heroi després que aquest guanyés cinc ors en els Jocs Olímpics de París, el 1924.

En aquest mateix estadi olímpic d’Hèlsinki destaca per sobre de tot la gran torre situada just darrere la tribuna. La torre és un homenatge a una altra de les grans llegendes de l’atletisme de Finlàndia, molt menys coneguda internacionalment que Paavo Nurmi, però no per això menys estimada al seu país. Es tracta de Matti Järvinen, campió olímpic de llançament de javelina el 1932, d’Europa el 1934 i el 1938, i que va batre deu vegades el rècord del món de la seva especialitat entre els anys 1930 i 1936 –de 71,57 m el 1930 a 77,23 el 1936–. L’estadi d’Hèlsinki es va començar a construir el 1934 i es va acabar el juny del 1938. Hauria d’haver estat la seu dels Jocs Olímpics del 1940, que primer es van atorgar a Tòquio i després a Hèlsinki, però que es van acabar anul·lant per la Segona Guerra Mundial. L’estadi, finalment, va ser l’escenari dels Jocs del 1952 i també de la primera edició del mundial d’atletisme, el 1983.

Des del 1939, en aquest estadi hi ha la torre de 72,71 metres en honor i en record del que va fer Matti Järvinen el 4 d’agost del 1932 al Memorial Coliseum de Los Angeles, en la final del llançament de javelina dels Jocs Olímpics. Järvinen va guanyar aquell dia amb quasi tres metres d’avantatge i s’hauria emportat l’or amb cinc dels sis llançaments que va fer en aquella final. El monument és un homenatge a Järvinen, però també a una prova, el llançament de javelina, que és quasi una religió a Finlàndia. Fins a 19 atletes finlandesos diferents, 16 homes i tres dones, han estat campions olímpics, mundials o europeus, o han tingut algun cop el rècord mundial en el llançament de javelina al llarg de la història. Des de Jonni Myyra –rècord mundial el 1919 i or olímpic el 1920– fins a Antti Ruuskanen –campió d’Europa el 2014–. Vuit ors olímpics –set de masculins i un de femení–, cinc mundials –quatre de masculins i un de femení–, cinc europeus –quatre de masculins i un de femení– i 20 rècords mundials –divuit de masculins i dos de femenins– justifiquen aquesta passió i veneració que tenen els finlandesos pel llançament de javelina.