L’EDITORIAL
L’escenari és blaugrana
El passat viscut en carn pròpia i alguna eliminatòria recent de vuitens són alliçonadors: el Barça encara no és a semifinals. Malgrat tot, el resultat és magnífic, segurament el millor del partit. Si marcar a camp contrari és la millor manera d’encarar eliminatòries, guanyar –per primera vegada en la història a Old Trafford– i no encaixar gol és fantàstic. I més encara després d’una primera hora de futbol imprecís com la d’ahir.
El que no se li pot negar al Barça és que ha après a ser fiable quan no està fi. L’autogol del United –si no se’l feia Shaw, marcava Coutinho– en una possessió llarga va desequilibrar un partit que els blaugrana no van dominar a partir de la pilota fins que, en l’última mitja hora i amb quatre migcampistes, van saber interpretar més bé. Però amb Valverde, els blaugrana són solvents en aquesta versió que no els és històricament genuïna. Al Barça li agrada protegir-se basant-se en la pilota, però quan no la té també ho sap fer a partir d’un Piqué monumental i de la solidaritat intel·ligent. I quan es fan presents Messi i Suárez, l’escena s’omple de la tremolor de cames del rival, encara que es digui Manchester United i el coliseu sigui llegendari com Old Trafford.
L’expectativa dels 90 minuts del Camp Nou no ha de ser certificar l’accés a semifinals, sinó guanyar aquest bitllet. Sí, contra un rival just de talent, que ahir no va xutar ni un cop entre els tres pals, però que continua sent capaç de pessigar.
Notícies
Dilluns,13 maig 2024