Poques sensacions tan complicades hi ha en la vida com la d’estar amb l’aigua al coll. Les dificultats formen part del nostre dia a dia, això és ben cert, però saber que se t’esgoten el temps i les oportunitats suposa una gran angoixa. N’hi ha que saben conduir aquesta situació amb serenitat, anteposant sempre la raó davant el sentiment negatiu. D’altres, més emocionals, s’impliquen tant que de vegades perden la perspectiva. En el futbol, com en la vida, aquestes situacions es van repetint de manera cíclica. Quan arriba la primavera, és moment de mirar la taula classificatòria del teu equip i agafar la calculadora per fer la previsió de com acabarà la temporada. Si hi ha possibilitats d’assolir un ascens o de guanyar el títol, aquest tram final de temporada es viu amb il·lusió. Ara bé, quan t’hi veus a la part baixa de la classificació s’encenen totes les alarmes. I és que baixar de categoria és la pitjor situació esportiva que es pot viure com a jugador i com a aficionat. Ser incapaç de mantenir la categoria és un fracàs que queda marcat per sempre en la trajectòria personal del jugador i en la història d’un club.

Ara que la lliga de primera divisió està arribant al seu final, hi ha un bloc d’equips que estan lluitant per sobreviure una altra temporada a l’elit del futbol espanyol. Qui més difícil ho té és la SD Osca. Un debutant en la categoria que ha patit molt des del principi de temporada i que ara competeix molt bé. De fet porta tres empats consecutius, però en la situació en què es troba, tot el que no sigui sumar victòries l’apropa a la segona divisió. Els gols de Raúl de Tomás suposen la gran esperança del Rayo Vallecano, que ara, amb Paco Jémez a la banqueta, ha experimentat una millora que necessita transformar en partits guanyats. La falta de gol ha enviat el Valladolid a la zona de descens en la fase més delicada de la competició. És l’equip que veu porteria amb menys freqüència i els seus registres ofensius fan tremolar: (0,8 gols per partit). Especialment sacsejat, en moments crucials del campionat l’equip de Sergio afronta un final de lliga d’infart. De la zona de perill han tret el cap el Vila-real i el Celta, dos equips construïts per estar molt més amunt que han patit molt defensivament tot aquest temps. Ara que han recuperat el nivell atacant que se’ls pressuposa, sembla que han de fugir definitivament de la part baixa. Hi ha dos equips que han d’estar especialment preocupats, ja que no havien mirat la part baixa durant tot el curs i ara, a falta de sis partits, travessen la pitjor ratxa de resultats en una dinàmica molt perillosa. El Llevant és dos punts per sobre de la zona de descens, però ja acumula vuit partits sense guanyar i això fa patir l’equip granota. És l’equip que més gols ha encaixat en la lliga. El Girona està tres punts per sobre de l’infern, però compte, perquè ha recollit quatre derrotes consecutives. Dels sis partits que els queden als d’Eusebio, quatre seran fora de Montilivi. El que podria ser un desavantatge es converteix en una bona notícia, perquè a casa els gironins són el pitjor equip de la competició, havent sumat només dues victòries en disset partits. Queda un final de lliga trepidant on molts equips es troben amb l’aigua al coll.