El Barça té Messi i els rivals, no. I el Barça està tocat per aquella aurèola que només desprenen els equips cridats a fer coses grans, els que van avançant cap als partits decisius amb els registres més diversos. Pot semblar una conclusió extremament simplista, però, quan es verifica partit rere partit, és una anàlisi vàlida. Messi havia materialitzat el 2-0 al cap de 20 minuts, quan els dubtes defensius havien propiciat una rematada al travesser de Rashford en el primer minut, una altra arribada del United instants després i un córner en el minut 3. Pot faltar joc, possessió i control, però amb Messi al camp, el que mai no falta és expectativa de gol.

En el global de l’eliminatòria, el Barça ha estat molt superior a l’equip anglès a les àrees... que és on es decideixen els partits. De tan reiterat, aquest és un aval fonamental per a l’equip de Valverde. Per què el xut de Rashford topa amb el travesser i la rematada fluixa amb la dreta de Messi s’esmuny per sota del braç de De Gea? Diguem-ne pels intangibles, una percepció que també deu tenir el seguidor blaugrana. Si no fos així, si no detectés flaire de triplet, no ompliria a vessar el Camp Nou.

El Barça jugarà les semifinals per primer cop des del 2015, quan va guanyar l’última orelluda. El Liverpool, un equip més sòlid i amb més talent que el United, ho té tot de cara per ser el rival del Barça. Però també s’ho pensaven la Juventus i Cristiano Ronaldo, i qui s’ha classificat és l’Ajax. Si es vol, un estímul afegit.