Cinc plans encadenats oferts al final de la transmissió de dimarts (quatre de cares de desolació dels jugadors i un del tècnic enfilant cap als vestidors) es van convertir en la seqüència fílmica de la impotència. La figuració del descens que encara no s’ha produït.

En la darrera salvació, me’n reia de la frase que pronunciava Oriol Alsina per convèncer-nos que ens salvaríem: “Els jugadors tenen la mirada del tigre”, deia. Es referia al film Rocky IV i a la cançó Eye of the Tiger, del grup Survivor. Dimarts li vaig haver de donar la raó. “La mirada del tigre” és la del convenciment, la mirada que ara els jugadors no tenen. Recuperar el convenciment, la certesa i la seguretat en el que es fa i pel que es lluita. Per fer això necessitem un entrenador que transmeti de nou la idea que la frontera entre la victòria i la derrota la trobem en la convicció de guanyar cada duel, cada pilota dividida i cada rematada. Per desgràcia, darrerament, Eusebio no és aquest entrenador. Des de la grada únicament podem animar els futbolistes en cada jugada i, expectants, esperar a tornar a veure aquell convenciment en la mirada que teníem el 2014. Si això no passa, tan sols ens quedarà el record de dos efímers anys a la terra dels millors.