L’EDITORIAL
L’últim impuls del Camp Nou
És probable que, de tots els semifinalistes de la Champions, el Liverpool sigui el rival que pot crear més dificultats al Barça, però a la inversa també. Perquè tots dos són els millors equips en eliminatòries a doble partit i perquè si Klopp pot causar maldecaps a Valverde en espais oberts amb jugadors tan verticals i incisius com Mohamed Salah, Sadio Mané i Firmino, no és menys cert que el Liverpool, tot i que no fa de la possessió de la pilota l’essència del seu joc, no està gaire acostumat que l’ataquin en fases llargues. Per reblar-ho, de Messi només n’hi ha un.
Filosòficament, el favorit ha de ser l’equip que sàpiga allunyar més les errades pròpies de les zones de risc. Barça i Liverpool són extremadament solvents a les àrees, però en el joc que es genera a partir dels migcampistes, els de Valverde han de ser més competents.
L’anada es juga al Camp Nou. Els manuals diuen que tenir la tornada a casa és preferible i tot fa pensar que una eliminatòria d’aquest calibre s’ha de decidir en el segon acte, a Anfield. És possible que el coliseu blaugrana no respongui als cànons de temple futbolístic que té Jurgen Klopp, però el sol fet que el tècnic alemany enceti una pugna dialèctica és indicatiu que el seu estat d’ànim és com a mínim d’inquietud. I s’entén, perquè la perspectiva de jugar davant de 100.000 seguidors disposats a jugar totes les cartes per aconseguir l’objectiu declarat de la temporada és un motiu per estar neguitós.