L’equip d’hoquei sobre patins del Barça serà el tercer que intenta l’assalt a la màxima competició europea. El de bàsquet es va quedar a un pas de la final a quatre i el de futbol sala va caure en semifinals. En hoquei, el Barça defensa el títol amb el repte afegit de fer-ho en territori hostil, a Lisboa, amb tres equips portuguesos com a rivals, el primer dels quals, el Porto, ha estat la seva víctima en les tres últimes finals internacionals que ha jugat (Lliga Europea, copa continental i copa intercontinental 2018). Si el Barça reté la corona, passarà a ser el referent indiscutible de l’hoquei mundial i completarà un bienni màgic amb Edu Castro a la banqueta, en el qual pràcticament ha guanyat tots els títols rellevants.

Amb permís dels rivals i la pressió ambiental que siguin capaços de generar, el Barça és el favorit al títol i no per una estadística brutal (22 corones en 26 finals), sinó per la solidesa que demostra una plantilla que combina com poques el lideratge i l’ofici de veterans il·lustres (Egurrola, Gual, el lesionat Panadero), amb l’experiència global del conjunt, el talent emergent dels més joves i una acurada i detallista direcció tècnica d’un tècnic que governa el primer equip fa tot just dos anys, però que acumula 14 temporades al club.

I si no és campió el Barça, ho serà algun català. En tenen el Porto (Carles Grau i el tècnic Guillem Cabestany), el Benfica (Albert Casanovas i Jordi Adroher) i l’Sporting (Ferran Font, Pedro Gil i Raül Marín).