L’estadi de Montilivi de Girona va viure ahir una tarda tràgica amb la derrota de l’equip d’Eusebio contra el Llevant que, combinat amb els resultats dels altres equips que estaven implicats en la lluita per evitar el descens, fan que els gironins estiguin virtualment a la segona divisió A. No és matemàticament perquè encara hi ha una possibilitat que sigui el Celta l’equip que baixi, però la lògica diu que aquesta combinació no passarà. El Girona va tenir al seu estadi l’escalfor d’una afició que ha estat al costat de l’equip fins al final, però que ahir va sortir del camp amb llàgrimes als ulls. Si no hi ha un miracle dissabte vinent, el primer pas del Girona per la màxima categoria del futbol espanyol haurà durat dues temporades i caldrà fer-ne un de nou per començar una nova etapa.

A l’Espanyol, en canvi, el final de la lliga li està donant l’oportunitat que tantes vegades s’havia vist perduda de tornar a jugar una competició europea després de 12 temporades d’absència. La victòria a Leganés fa que l’Espanyol arribi a l’última jornada amb possibilitat d’entrar a Europa. No depèn d’ell, però tot és possible. Rubi no ha llançat la tovallola en aquestes últimes setmanes i ara el somni és a tocar. I l’espanyolisme segur que deu lamentar en aquests moments aquell tram de temporada en què van encadenar tants mals resultats que són els que, al capdavall, els han impedit lluitar per objectius més ambiciosos.