El descens poc menys que consumat del Girona a segona A és el resultat d’una cadena d’errors que no han de caure en l’oblit. Ben al contrari, tot el que ha passat forma un conjunt d’experiències que ha de constituir l’element nuclear per intentar la pròxima temporada –la més favorable– recuperar la categoria perduda. Del fons de descensos, al Girona li vindran de 12 a 15 milions que li permetran ser un dels clubs amb més potencial econòmic de segona A.

Tocarà gestionar més bé que la temporada que s’està acabant. Però la vida ensenya que és imprescindible cometre errors i fins i tot pagar-los cars perquè no es tornin a repetir. Venen dies per analitzar-ho tot amb calma, fins i tot fent-hi més voltes, escoltant més punts de vista que de costum i, sobretot, fugint de la temptació d’estripar-ho tot, tan impròpia dels professionals com comprensible en l’aficionat, ara íntimament dolgut.

El Girona –i aquí hi té més responsabilitat la propietat a Manchester que els gestors a Montilivi– ha fallat en l’anàlisi. Potser enganyat pel plaent curs de l’estrena, va subestimar el risc de descens quan no va fer cap reforç de pes al gener, amb l’equip donant ja símptomes clars de debilitat. Tampoc ha gastat la carta del tòpic relleu tècnic. Encara ressona l’afirmació, feta el 2017 per la propietat, que un descens no comprometria un projecte que es volia que fos a llarg termini. Sembla exigible que des de Manchester en diguin alguna cosa com més aviat millor.