L’estadi del Ferencváros de Budapest, bressol futbolístic d’un dels grans mites blaugrana, Ladislau Kubala, és l’escenari on el Barça té la primera oportunitat de guanyar la Champions i convertir-se en referència del futbol femení a Europa. És el partit més important de la història, perquè l’equip que des del gener dirigeix Lluís Cortés mai no havia arribat a la final de la Champions. Tampoc és res extraordinari que sigui així, perquè l’equip està completant únicament la quarta temporada com a professional. Un ascens meteòric, en part propiciat pel que implica lluir la marca Barça, però també per la feina fantàstica que han anat encadenant les diferents plantilles i els responsables tècnics.

El Barça no és favorit, amb tot el que representa aquesta circumstància, també de positiu per l’absència de pressió. La responsabilitat de revalidar el títol és per a l’Olympique de Lió. Seria la quarta seguida per a un equip que ha disputat set de les últimes nou finals i que n’ha guanyat cinc. No caldria afegir-hi gaire res més per descriure la correlació de forces entre un debutant en aquestes cites i una plantilla que vessa físic, talent i experiència, que ha aixecat les 13 últimes lligues franceses –en una competició potent i ja amb 45 temporades de recorregut– i que remata ni més ni menys que Ada Hegerberg, la primera Pilota d’Or de la UEFA. Però a les finals s’hi va a guanyar-les i, amb tot el respecte per al rival, cap jugadora del Barça és a Budapest de turisme.