L’EDITORIAL
Una il·lusió i una feinada
La imatge de l’RCDE Stadium envaït pels seguidors celebrant la classificació per a les fases prèvies de l’Europa League denota l’alliberament que va sentir una afició que acumulava 12 temporades entre l’angúnia per la permanència i, en el millor dels casos, la letargia pròpia de la falta d’objectius ambiciosos.
S’ha de fer un reconeixement públic a Rubi, i també a qui, en ús de la seva responsabilitat, va saber resistir la pressió per aplicar el clàssic manual del club que se sent amb l’aigua al coll i no va destituir el tècnic al febrer, quan acumulava 4 punts de 33 possibles a la primeria de febrer. Pel que fa a Rubi, puntua alt per caràcter, feina i convicció però, sobretot, per la capacitat de transmetre tot això a un vestidor que va saber molt aviat que per molt que es lesionessin centrals en cadena no vindria cap altre reforç que Wu Lei, un fitxatge mediàtic que convenia a la propietat i un meló que un cop obert ha sortit prou bo.
L’Espanyol afronta una temporada 2019/20 de gairebé 11 mesos de durada, amb totes les dificultats que implica a l’hora de planificar càrregues de treball i pics de forma. Perquè les tres prèvies arrenquen el 25 de juliol i la pretemporada haurà de començar un mes abans. Tot un Sevilla –l’últim que ha passat per això– va arribar a estar en descens i no ha pogut entrar a la Champions malgrat el relleu a la banqueta. L’Espanyol ha patit quan ha hagut de fer seguir lliga i copa, senyal que la plantilla era molt curta. I ara seran tres competicions.