Amb el pas del temps, mentre la figura de Messi s’engrandia, l’equip cada cop s’anava empetitint més, fiant-ho tot cada cop més a una obligada Messidependència, ineludible no ja pel Barça sinó per qualsevol altre equip que tingués el geni argentí a les seves files. El joc del Barça comença i acaba en el 10 i així ho entenen els seus companys, als quals sembla que ja els va bé aquesta situació, deslliurats de pressió i més responsabilitats perquè saben que en les victòries i en els fracassos la gran majoria de les mirades se centraran en ell. Té un cert punt de lògica perquè aquesta és una circumstància del que assumeix el lideratge i, en el Barça, el de Messi és indiscutit. Només faltaria. Les seves xifres, escandaloses any rere any, i la seva incidència en el joc global de l’equip cada cop són més imprescindibles. En l’últim partit de lliga contra l’Eibar en tenim l’últim exemple. En dos minuts va ser capaç de capgirar el marcador amb dues fantàstiques definicions.

Però pensant en el present i també en el futur, el club blaugrana necessita que Messi es mantingui com el far d’un equip que necessitarà fer canvis i un pas endavant per tornar a regnar a Europa. I per això cal actuar. I fer-ho amb valentia. No es deu sentir tan fort el Barça si després de la desfeta d’Anfield Road Valverde va ser assenyalat com el gran culpable i va quedar en entredit com un any abans a Roma. Malgrat la ratificació del president Josep Maria Bartomeu la incertesa al seu voltant segueix viva. No sé si tothom posaria la mà al foc per ell si hi ha un daltabaix en la final de la copa del Rei contra el València a Sevilla. Si fem memòria, la situació és molt semblant a la de la temporada passada perquè des de dins del club alguns van demanar el cap del tècnic després de l’eliminació europea.

A l’hora de mirar endavant, però, el club primer s’ha de definir. No hauria d’importar gens el que passés al Benito Villamarín. Viure només pendent del resultat no és bo perquè quan aquests s’acaben ja no et queda res. I la reconstrucció sempre és més complicada. Ja fa anys que el Barça es va dotar d’un estil futbolístic molt marcat, basat en el joc de posició i possessió, però en la recerca de matisos per millorar-lo fa la sensació que potser se n’ha apartat massa. O si més no, que ja ha deixat de ser dogma. Xavi Hernández, excapità, i que les ha viscut de tots colors, ho té clar. “El Barça ha de tornar a dominar els partits. Si no, és impossible guanyar la Champions.” I quan afirma això fa referència a fer-ho a través de la pilota.

I fa temps que al Barça cada cop li costa més dominar els partits. O que ja li va bé no tenir el control sempre i fiar-ho tot a ser fort a les àrees, amb un Ter Stegen sublim i un Messi colossal. Però l’equip necessita tornar a ser més coral per seguir dominant en la lliga i ser més ferms en la Champions. Perquè una de les altres coses que va dir Xavi i que ja havia explicat Pep Guardiola anys enrere és que perquè el Barça pugui guanyar a Europa necessita ser el millor indiscutiblement i jugar bé. I l’equip no fa la sensació d’avançar en aquest sentit. Cal recuperar la fórmula que més èxits ha donat al club en la seva història i envoltar Messi de sang nova i futbolistes de qualitat que responguin al perfil que aquest equip necessita.