L’operació Oikos contra la corrupció en el futbol que ha destapat una xarxa que es dedicava a arreglar els resultats de partits per aconseguir beneficis a través de les apostes és una bona notícia. És evident que seria millor que aquesta operació no hagués existit mai perquè tot en el futbol espanyol fos net i polit, però com que ja fa temps que s’han anat destapant casos de compra de partits, és positiu que els que embruten d’aquesta manera l’esport tinguin clar que no hi ha barra lliure. És com el dopatge: sabem que n’hi ha, i qualsevol cas positiu descobert, qualsevol operació en contra, ha de ser benvinguda. Caldrà veure com acaba aquesta operació Oikos i com ho paguen els fins ara implicats –i més que en poguessin sortir–, si són considerats culpables. La lluita contra la corrupció, en totes les seves cares, en l’esport no es pot discutir. Ha de ser una prioritat de tots els agents implicats. Igual que en el dopatge, hi ha d’haver tolerància zero amb aquells que volen adulterar l’esport –per molt professional que sigui– per aconseguir beneficis econòmics fraudulents. Si el dopatge altera els resultats esportius, propiciar un o altre resultat en un partit per guanyar en les apostes també ho fa. Aquests mateixos dies hem vist com se suspenia a perpetuïtat una tennista ucraïnesa de 22 anys i que està en el lloc 821 del rànquing per arreglar partits. I si un partit de tennis d’una jugadora d’aquest nivell pot donar beneficis en les apostes...