Tot i que es constata que vestir l’etiqueta de màxim candidat a guanyar la Champions d’handbol és sovint sinònim de fiasco, el Barça té arguments molt sòlids per tornar de Colònia diumenge amb la seva desena copa d’Europa i marcar distàncies amb el segon equip europeu del rànquing, el Gummersbach alemany, que en suma cinc.

No hi ha cap motiu per dubtar del Barça. Xavi Pascual ha aglutinat un equip amb físic, velocitat, competitivitat i desig guanyador que, a més, ha acabat practicant un handbol que ha arrasat tot el que se li ha posat al davant. Ningú ha marcat tants gols com el Barça. Ningú ha guanyat els partits per diferències tan àmplies. I tot, malgrat que en les competicions estatals no té rival. L’absència dels equips alemanys en una final a quatre instal·lada de manera permanent a Alemanys (el Flensburg va caure als quarts i el Rhein Neckar als vuitens) és un factor afegit de tranquil·litat.

El Barça va guanyar la novena copa d’Europa el 2015. Tot just fa quatre anys que semblen una eternitat perquè al bon menjar és molt fàcil acostumar-s’hi. Però aquest fet, i una hipotètica derrota a Colònia, no haurien d’impedir valorar en la seva justa mesura una temporada que, fins ara, és perfecta, amb totes les finals possibles disputades i guanyades. Sense oblidar que a Colònia no hi ha equips alemanys, però sí la flor i nata de l’handbol europeu, amb el Vardar, el Veszprém i el Kielce, aquest últim el botxí del totpoderós PSG.