La conversió en accions de l’amortització pendent del crèdit que l’Espanyol té amb Rastar Group, fa tot l’efecte que serà la millor operació econòmica dels últims anys. En la pràctica, representa que els diners que preveia injectar Chen Yansheng i que el govern xinès bloquejava passaran definitivament al balanç de la SAE mitjançant una ampliació de capital. Com a conseqüències immediates, el deute es reduirà de gairebé 100 milions a gairebé 50 i el límit salarial s’incrementarà i, sobre el paper, permetrà fer algunes incorporacions, comptades però ben seleccionades, que siguin futbolísticament diferencials i permetin fer un salt de qualitat.

Perquè sembla que la política esportiva de l’Espanyol no canviarà: majoria de la plantilla procedent del planter i aposta per la continuïtat del patró de joc implantat per Rubi. En aquest sentit, la tria de David Gallego com a tècnic sembla coherent. No trencarà la continuïtat amb una manera de jugar que, malgrat els dubtes associats a les males ratxes de resultats, ha acabat reeixint i un coneixement de la plantilla –que ha passat per les seves mans– i del potencial del planter com no podia oferir Pablo Machín, l’única alternativa real a Gallego. L’extècnic del Sevilla i del Girona té més currículum, però la seva arribada hauria provocat probablement una sacsejada esportiva amb impacte econòmic garantit que David Gallego estalvia perquè, en teoria, ell i l’equip encaixaran des del primer dia.