Fa cinc mesos Marc Gasol no tenia cap expectativa de guanyar l’NBA, ben just de classificar-se per al play-off. Però no es pot dir que l’anell que ha guanyat hagi estat un arribar i moldre. Feia més d’una dècada que molia per totes les pistes en busca d’un èxit col·lectiu que no arribava. Ja és aquí i Marc és el segon català que guanya l’NBA i que completa la primera parella de germans que s’adjudica la lliga. Per la seva pròpia experiència i pel seu tarannà, se sent tan satisfet per la trajectòria com pel gran èxit assolit. Al capdavall, no ha fet res a Toronto que no fes a Memphis. El que ha canviat és l’acompanyament d’un equip pensat i preparat per guanyar i mentalitzat per fer-ho.

Les circumstàncies li han jugat a favor. Un traspàs oportú a un equip competitiu, una resposta guanyadora en els moments delicats i la lesió de Kevin Durant en els Warriors ha dibuixat un panorama digne de ser aprofitat. I els Raptors ho han fet. Campions en la seva primera final, que tampoc no és segur que haguessin pogut disputar sense la decisió d’incorporar el pivot català al febrer.

A Marc Gasol no li calia l’anell per ser un dels més ben valorats pels entrenadors, gràcies al concepte col·lectiu que genera el seu bàsquet. Els jugadors que criden més l’atenció són els que anoten, salten i esmaixen més, no tant els que defensen millor o entenen més bé el joc. Per als que estan en aquest segon bloc, com Marc Gasol, un anell és un reconeixement que els fa justícia.